Mentre l’occident afartat i devorador de recursos i experiències discuteix sobre les bondats o no de la intel·ligència artificial, una part molt important de la humanitat no té un mos per menjar, veu com els seus cultius tradicionals estan amenaçats per les sequeres o inundacions, o directament està patint la guerra o el conflicte armat. Sense voler adonar-nos-en, se’ns empeny a viure vides autocentrades, autocomplaents i anestesiades.
Un dels enganys principals del capitalisme tecnològic és fer-nos creure que tot és possible, que no hi ha límits, que allò que fem no té cap conseqüència en el món material, que el núvol és precisament el que el seu nom descriu… una realitat etèria, màgica que se sustenta tota sola i que només ens aporta beneficis i ens portarà a la felicitat.
Però diguem-ho alt i clar, amagar sistemàticament i conscientment les condicions materials que fan possible el progrés tècnic i el benestar opulent d’una petita part de la població mundial és immoral i de fet pren la forma d’un nou colonialisme encobert.
Durant segles Europa va explotar impunement els recursos naturals del planeta, va esclavitzar poblacions senceres i així es va enriquir de manera obscena. Avui, les grans corporacions tecnològiques consumeixen unes quantitats d’energia i recursos ingents i desorbitades, evadeixen les seves responsabilitats fiscals amb complexíssims sistemes corporatius, abusen de treballadors en condicions precàries i imposen la seva narrativa arreu. Tot plegat per augmentar el seu benefici mentre ens mantenen enganxats a les pantalles, veient vídeo rere vídeo, ximpleria rere ximpleria. Quin propòsit doncs té l’anomenada economia de l’extracció de l’atenció? D’una banda, fer negoci amb les nostres dades, apetències i interessos i de l’altra, debilitar el subjecte crític i la capacitat de mobilització comunitària.
Per això, al fil de la dissolució de l’individu i el menyspreu de l’autoria personal, em sembla encertat el que denuncia de manera contundent el meu company jesuïta, Jim McDermott: “ChatGTP no és ‘intel·ligència artificial’, és un robatori”. Avui uns pocs exploten de manera impune pel seu benefici personal el coneixement acumulat i creat pacientment durant segles i mil·lennis. A més a més, amenacen els fonaments dels sistemes democràtics i la mateixa possibilitat de distingir el que és real del que és fictici. Ja no es tracta només del segrest de la veritat, sinó de la dissolució del real. Per acabar-ho d’adobar, és un espoli i una desintegració a la qual estem consentint acríticament. I mentrestant a les mines de l’est del Congo (i tants altres llocs) desenes de milers de persones, molts d’ells infants, son explotats en condicions infrahumanes per sostenir l’absurda cursa tecnològica d’occident.
Com a cristià penso que Jesús de Natzaret avui entraria desafiadorament al cor del poder simbòlic, trauria el fuet, tombaria les taules dels programadors informàtics, denunciaria els bancs d’inversió plens de fons voltors i ocuparia les borses de Nova York i Londres per desemmascarar la cobdícia irrefrenable d’uns pocs (i l’assentiment acrític de molts) que està apuntalant el sistema capitalista crematístic ja de per si terriblement injust i de fet amenaçant la vida sobre el planeta.
