Jo, pecador, em confesso:
De somiar amb una Església
vestida tan sols d’Evangeli i sandàlies.
De creure en l’Església,
malgrat l’Església, algunes vegades.
De creure en el Regne, sempre,
caminant en Església.
Jo em confesso:
D’obrir cada matí
la finestra del meu Temps.
De parlar com un germà
a un altre germà.
De no perdre la son,
ni el cant, ni la rialla.
De conrear flors d’esperança,
de conrear la flor de l’Esperança
entre les nafres del Ressuscitat.
Pere Casaldàliga
