El llenguatge que emprem expressa les diferents perspectives de l’experiència humana. En la dimensió espiritual, com en altres facetes de la vida, es pot comprovar. Sovint davant de mancances alienes ens diem que hem de ser pacients, comprensius, tolerants o senzillament perdonar. Tenir aquestes disposicions evitant reaccionar amb duresa, enuig o burles és quelcom francament bo. Tanmateix en aquell entramat de bones actituds pot estar viu alhora un ambigu sentiment d’autosatisfacció (cfr. Llc. 18, 9-14).
En canvi, si en lloc d’estar centrats en la pròpia conducta dient-nos com hem de ser, anem a fons de l’altre, la realitat canvia: la seva insuficient acció no és res més que expressió de la vulnerabilitat pròpia de l’ésser humà, de la que nosaltres mateixos participem. Aleshores, segurament la paraula que brolla interiorment és “tenir cor”, cor per a la misèria, és a dir “misericòrdia”.
Sembla que, aquest tenir cor per a qui es troba immers en una situació de la que no pot sortir per si mateix, és senzill d’entendre en les obres “importants”, que és de justícia promoure, però potser és més difícil copsar-ho en la quotidianitat pensant que és l’altre qui ha de superar les seves mancances. No ens adonem que potser no pot, en ser vulnerable, i tampoc que potser serà la nostra actitud qui el capacitarà per superar-se, tot i que sempre tindrà una o altra misèria.
Lluny de ser un “bonisme” amorf o una evasió de la responsabilitat educativa, és tenir cor davant les dureses, defectes, oblits, exigències, decepcions, incomprensions, etc. dels altres. Tenir cor amb discerniment.
L’experiència diu que encara que semblin petiteses, mantenir aquesta manera de viure supera les forces humanes. En realitat quan algú es disposa a viure des del cor, sigui l'obra gran o petita, Déu i la persona “avancen alhora, no per separat. No fa una part la gràcia i una altra el lliure albir. Cadascú ho fa tot en la mateixa i única obra. Tots dos ho fan tot” (Bernat de Claravall). Per això és possible.
Demanem aquest do de la misericòrdia i així, alhora que actuem, viurà en nosaltres i arribarà als altres aquest Amor que és Déu.
