Contemplació
Aquest bell relat d’un naixement és una invitació a la contemplació. I la contemplació no és simplement una observació del que es narra, sinó que, a partir del que signifiquen les paraules, les imatges i les descripcions, et deixes portar per la teva imaginació, per la teva capacitat d’associació d’imatges, pel sentit que hi trobes, per enllaços de la història i vida personal, o per les pròpies creences.
I evidentment en el marc present eclesial i litúrgic, en el que acabem de proclamar el text de Lluc, el relat és una invitació a il·luminar-lo amb la fe, com a paraula de Déu que és.
Què hi podem veure significat a la llum de la fe? Han estat innombrables les significacions que els cristians al llarg de la història hi han trobat i que els han ajudat a aprofundir i a viure la seva fe. I innombrables seran les que s’hi trobaran en el futur.
Revelació
Què ens manifesta la nostra fe en l’escena de Betlem? Què se’ns mou a veure, a sentir, a viure?
Hi veiem un nadó, el Fill Unigènit de Déu esdevingut fill d’una noia de poble; la grandesa inefable de Déu rebaixada a la petitesa humana; la plenitud de vida de Déu a la feblesa d’un infant; el Déu creador de la llum enmig de la foscor d’una nit; Déu autor de les meravelles de la creació s’acull en una rústega menjadora d’animals. Aquell que a les Escriptures se l’identifica amb la plena saviesa té especial predilecció per uns illetrats i marginats pastors. El que és anunciat com a Salvador se’l reconeix en un petit infant de bolquers sobre les palles d’una menjadora. L’anunciat des de segles abans per grans profetes, com a descendent del gran Rei David, surt del ventre d’una senzilla noia de poble de mala mort, en circumstàncies poc oportunes, ignorat i rebutjat pels benestants...
Així, doncs, com ens ha dit sant Pau, s’ha manifestat, s’ha revelat l’amor de Déu!
Interpel·lació
Davant d’aquesta revelació del primer Nadal, com hem de viure els cristians el nostre Nadal? Evidentment amb molta joia. Com el van viure els pastors! Celebrem que ens ha nascut el Salvador. I nosaltres més! Nosaltres ja coneixem quina va ser la seva vida, com la va passar fent el bé i protegint els febles i arraconats. I, com va ser víctima de la malícia dels poderosos i acomodats morint clavat a una creu. Però va ressuscitar a la vida divina, perquè nosaltres i tota la humanitat em poguéssim participar.
I el Nadal l’hem de viure també, i sobretot, deixant-nos interpel·lar pels sorprenents valors que Déu ha volgut destacar en la seva vinguda i que hem de transparentar a la nostra vida, malgrat que sovint són oblidats o menystinguts.
Valorem el que Déu va valorar en el primer nadal? Valorem la senzillesa, la petitesa, els infants, la sobrietat, el silenci, els marginats, els beneficis de l’elemental natura? Valorem cada moment de la vida, perquè tots ells, inclús els que tenim per inoportuns, són moments en els que és ben viu el gran amor que Déu ens té?
Contemplem, doncs, el misteri de Nadal, escoltem el que ens revela i deixem-nos-hi interpel·lar! És la part essencial de la celebració cristiana del Nadal.
Que Maria, Josep i els senzills pastors ens hi ajudin!
