Del 6 al 18 de novembre, se celebra la vint-i-setena Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, a la localitat egípcia de Sharm El-Sheikh. En aquesta ocasió, Egipte n’assumeix la presidència des del ferm convenciment que hem de canviar el pronom vosaltres per una sola comunitat internacional que treballi unida pel futur del planeta i de la humanitat. Perquè l’amenaça global és una realitat. És per això que sense el compromís de la societat civil no hi ha lluita possible contra el canvi climàtic. I la societat civil ets tu, soc jo, és tothom.
La COP 27 s’estructura en àrees temàtiques que aborden tot un ventall de perspectives de l’emergència climàtica. Una de les que m’ha cridat més l’atenció és la que reivindica que el rol de la dona és «central, crucial i indispensable per afrontar aquest desafiament». D’aquí, que calgui insistir en la perspectiva de gènere per amplificar l’empoderament de la dona, que no és res més que el reflex d’una societat moderna –si el Vaticà ha incorporat la dona en llocs de poder que tradicionalment els han estat inaccessibles, és el millor exemple que se m’acut per avançar cap a una societat igualitària i paritària que trenca barreres mentals i socials, alhora que s’allibera del classisme i del masclisme que impera a les altes esferes–.
Quines solucions s’hi debatran? Més finançament pel clima, ciutats i transports sostenibles, alternatives al plàstic –perquè el consum de milions de tones de plàstic afoga el planeta cada dia–. Però, sobretot, el Dia de les Solucions està orientat a les empreses innovadores perquè hi comparteixin les seves bones pràctiques, per aconseguir futures aliances contra l’emergència climàtica. Perquè calen més idees per capgirar el caos climàtic en un món abocat al consum descontrolat, desbordat per la contaminació i amenaçat per la pèrdua de biodiversitat.
La Terra s’ha rebel·lat moltes vegades contra el clima, i és així com el nostre planeta s’ha anat modificant al llarg de milions d’anys de vida. Ara bé, aquesta crisi climàtica actual l’hem creat nosaltres: els éssers humans; perquè, no ho oblidem, només nosaltres en som els responsables. I un cop més, les Nacions Unides ens ho recorden; ara des d’Egipte, un país que ens hauria d’interpel·lar des del fons de les entranyes: «Així es va complir allò que el Senyor havia anunciat pel profeta: D’Egipte he cridat el meu fill» (Mt 2,15).
