Fer-se amics
Ja fa uns quants anys que va tenir especial èxit una sèrie de llibres plens de bon consells i tècniques per a crear bones relacions, per a guanyar-se amics. Se’n donaven de tot tipus, segons la manera de ser de les persones i de les circumstàncies en què es trobaven. Segurament encara se n’escriuen.
Jesús avui ens ha presentat la manera de procedir d’aquell mal administrador, que davant el perill de ser acomiadat, se les enginya per fer-se amics que el vulguin acollir. Jesús alaba la pro-activitat d’aquella persona, no pas la manera concreta, que, per suposat, és detestable, com ho han estat, al llarg de la història de la humanitat, molts sistemes de corrupció.
A la primera lectura d’avui hem sentit com el profeta Amós, el segle vuitè abans de Crist, ho denunciava, i, especialment, motivat per aquelles estafes, que tenien l’agreujant d’anar en perjudici dels senzills i dels pobres.
Igualment en temps de Jesús existien aquests tipus d’operacions. Per això també Jesús ho denunciava. I ja en els temps presents, ¿quin dia hi ha que els mitjans no informin abastament d’accions corruptes en un lloc o altre, o d’una persona o altra? A vegades, han estat portades a terme per persones tingudes aparentment per honestes.
Bon enginy
No falta pas enginy per aquest tipus d’accions. I sovint enganyats per l’atractiu del diner, que és un bé fugisser. I, com a tal, Jesús ens diu que el diner l’hem de fer servir amb enginy, no per guanyar-nos béns fugissers o amics temporals. Hem de desvetllar el nostre enginy per guanyar-nos amics que ens facilitin béns perdurables. D’aquí la exhortació de Jesús: “Guanyeu-vos amics a costa de la riquesa enganyosa, perquè quan desaparegui, trobeu qui us rebi eternament a casa seva”.
I, qui ens pot rebre eternament a casa seva? Doncs aquells de qui Jesús ha dit que d’ells és el Regne del cel. És una invitació a ser amic dels pobres en aquest món, a ser solidari amb ells. Ser amic dels pobres és ser amic de Déu, tant si es cregui com si no es cregui en Ell.
Per això Jesús acaba amb contundència: “Ningú no pot servir dos amos: si estima l’un, no estimarà l’altre, si fa cas de l’un, no en farà de l’altre. No podeu ser servidors de Déu i de les riqueses”.
Hipoteca social
El tema no és tenir riqueses o no tenir-ne. El tema està com s’administren els diners que tinc, les riqueses de les que disposo o m‘he guanyat. Sant Joan Pau II, repetia que els diners, les riqueses, les possessions tenen sempre una “hipoteca social”.
O, amb unes altres paraules, ens hauríem d’interpel·lar preguntant-nos: “Tot el meu, és meu?” I ens hauríem de contestar: “Tot el meu, és meu...i d’ altres! Dels necessitats!
Fem-nos, doncs, amics que ens acollin “eternament a casa seva”! Fem-nos amics servidors de Déu, de Déu present en els necessitats! N’hi ha molts!
