Tenim una missió a fer,
encara que ens sembli insignificant,
com un granet de sorra.
No es pot ser un pedra angular
si un no se sap granet de sorra.
Solament es pot mirar la immensitat del mar
quan un és, a la platja, granet de sorra.
De vegades, ens toca de fer proeses,
però la meravella
és el granet de sorra de cada dia.
De vegades, estem tan cansats
que solament podem posar
el granet de sorra.
El granet de sorra és anònim,
i suporta el pel del sofriment
de les persones anònimes.
El granet de sorra és ordinari,
i l’amor el fa extraordinari.
No serà canonitzat com a sant,
massa humà el granet de sorra.
No s’escriurà res sobre ella,
tan petit és el granet de sorra.
Però el Pare del cels es complau en ell,
el senzill de cor, el granet de sorra.
Granet de sorra va semblar en sí de Maria,
i a Natzaret va canviar el destí del món.
Granet de sorra, i menys que granet de sorra,
va semblar la mort de Jesús.
I què és la força de l’Esperit, als ulls del món,
sinó un granet de sorra,
pols que captiva el vent?
Nosaltres posem el granet de sorra;
Déu s’encarrega de construir
la ciutat eterna de pedres precioses.
Javier Garrido