Per a tots i a cada u
Jesús ens ha deixat un gran regal. Ens ha deixat el seu Esperit. Però no perquè el compartim o perquè ens el repartim entre tots com a bon germans. No, l’Esperit, tot Ell se’ns dona a cadascú. Déu, tot Ell ens estima a cada u. Déu no es pot, ni vol dividir-se, ni donar-se parcialment. Déu es dona del tot a cada u. Déu s’ha donat totalment a cada u en Jesús i Jesús se’ns dona totalment a cada u, i Ell ens dona el seu Esperit, totalment, a cada u.
Es significatiu que en el relat de la vinguda de l’Esperit dels Fets del Apòstols es subratlli el vessant col·lectiu, juntament amb el personal.
En aquest relat se’ns ha dit que els deixebles “es trobaven tots junts en un mateix lloc quan, de sobte, se sentí venir del cel un so com si es girés una ventada violenta, i omplí tota la casa on es trobaven asseguts”.
Però de seguida se’ns diu que “se’ls aparegueren com unes llengües de foc que es distribuïren i es posaren sobre cadascun d’ells”. I el mateix Esperit es manifestarà i serà captat per la diversitat d’oients en la seva pròpia llengua.
I el mateix Jesús, segons el relat evangèlic, els infon l’Esperit per a perdonar a cada un dels pecadors. “Llavors alenà damunt d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats”.
A cada u per a tots
Sant Pau, però, ens ha dit que l’Esperit que hi ha cada u de nosaltres s’ha de manifestar en bé de tots, en bé del conjunt, en bé de l’únic cos de Crist. Ho hem sentit: “hem estat batejats en un sol Esperit per formar un sol cos, i a tots ens ha estat donat com a beguda el mateix Esperit”. O també: “Les manifestacions de l’Esperit distribuïdes a cadascú són en bé de tots.
Per això la festa de la Pentecosta és la festa del naixement de l’Església, la gran comunitat cristiana, en la que tots els seguidors de Jesús se senten imbuïts per l’ Esperit i cridats a seguir la seva missió en el món. “Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.».
Cap a l’Església sinodal
A aquesta Església és la que el Papa Francesc crida a viure i a revifar en els nostres temps i a cada una de l’ esglésies locals.
La Església sinodal és aquella en la que tots i cada un els seus membres se senten agents, que volen aportar la seva inspiració, el seu ànim, el seu pensament, la seva actuació en bé de tot el conjunt, i en bé de la missió encomanada per Jesús d’anunciar de Paraula i de donar testimoni de la seva fe amb la seva actuació evangèlica en el món d’avui.
A l’Església tots som necessaris perquè en cada u de nosaltres davalla i inspira l’Esperit Sant.
A l’eucaristia que estem celebrant l’ Esperit davallarà sobre el pa i el vi, dels que en farà cos i sang de Jesús. Nosaltres combregant-hi rebrem una vegada més el seu Esperit. Estiguem-n’hi atents i actius!
