Un espai diferent
No hi ha escenari de cap Passió d’Olesa o Esparraguera que pugui posar un decorat tan misteriós, tan sobri i tan essencial com el que suposa la narració de Lluc a la muntanya de les temptacions. És la descripció d’un moment en què Jesús, després de la experiència del Baptisme, el Pare li revela la seva identitat i quina será la seva missió. El tot o res. I per això, Lluc ens diu que Jesús ple de l’Esperit de Déu va ser temptat. Una situación extremadament densa i transcendental. L’Esperit l’acompanya, i malgrat tot, pateix la temptació. Havia de ser una experiència molt potent…I més en el desert, un indret carregat de proves personals i ambientals.
Un temps diferent
Sí, els 40 dies són un temps en què passen coses noves, d’allí en surt una situació nova, que té el caràcter de fer néixer una nova realitat. Noé durant 40 dies de pluja, s’adona que una nova creació sorgeix d’aquell diluvi; Moisès també està 40 dies al cim del Sinaí perquè, amb l’ajuda de Déu, busqui i trobi els 10 manaments que hauran de canviar el comportament d’aquell poble i de la humanitat sencera: han nascut els Drets Humans. I encara més: 40 anys pel desert hi es posen els fonaments d’un nou Poble de Déu, amb la llibertat i la terra Promesa. Ara també Jesús, després de la lluita interior, l’Esperit l’inspirarà els fonaments del Regne de Déu i el naixement de l’Evangeli.
Una temptació diferent
És la que Lluc posa com a darrera , la més diabólica: tirar-se de la cornisa del Temple “perquè creguin en ell”, com a Messias espectacular. Aquesta temptació l’acompanyarà al llarg de la seva vida quan voldran posar-lo a prova, quan el temptaran amb enganys. I no, Jesús pujarà, millor dit, el pujaran, al Calvari, al sinistre Gòlgota. I l’Esperit el ressuscitarà… Sí, tot és diferent, amb uns criteris de vida cristiana que també són diferents dels que segueix el món.
La Quarema, un camí diferent
És una nova oportunitat per posar el nostre esperit al punt zero: fer una revisió dels nostres criteris i desempolsegar el nostre cor de rutines, flaqueses i mediocritats, que tan arriben a entorpir el nostre camí cap a la Pasqua. És una maduració de la nostra llibertat per elegir aquell camí que més s’assembli al bon esperit. Si, a més, l’ambient pre-bèlic no ajuda gens a la confiança, a creure en nosaltres mateixos, a desconfiar de polítics paranoics i inhumans, haurem d’anar al desert, a fer recés i discerniment. I no oblidem que ens acompanya Ell, que sí que inspira confiança, sí que ens estima i ens vol més lúcids i transparents…És la quaresma progressiva i cada vegada més interior, fins a arribar a la Pasqua.
