Bon cor
Dintre del llenguatge del símbols, potser el que ha tingut més difusió en les diverses cultures ha estat el cor humà. A ell se’l considera com el símbol de la seu i motor de l’actitud més profunda de la persona humana: l’amor.
El mateix Jesús també utilitza el símbol del cor per al seu ensenyament. Ens parla del tresor de la bondat i de la maldat del cor humà. I és que la persona humana té la capacitat de fer el bé, com també de fer el mal.
Òbviament, avui Jesús ens parla d’abocar la bondat del cor. Però, per això, cal haver desenvolupat la capacitat d’estimar.
Bon mestre
En el camp de la medicina hi ha nombrosos cardiòlegs que tenen cura del bon funcionament i bon desenvolupament del cor biològic de les persones.
I en el camp de la relació humana calen bons especialistes del que es significa amb el cor. En podríem dir “mestres del cor”, “mestres del bon cor”. Calen persones capaces de desvetllar i desenvolupar la capacitat humana, d’atresorar i trametre amor. Calen pedagogs i mestres del bon cor.
I no solament hauria d’haver mestres del cor entre els pares i educadors, sinó tota persona humana ho hauria de ser; perquè tota persona té la capacitat de fer-ho, i ho hauria, i ho hauríem de fer.
Tota persona té en ella la capacitat de bondat, com també de maldat. Ningú és millor que l’altre. Tots ens necessitem tant per a fer el bé, com també per evitar el mal.
I nosaltres tenim al millor mestre del bon cor humà, tant pel que va ensenyar com pel que Ell va viure: Jesús de Natzaret. Ell sí, que és el Mestre i del seu cor vessava la bondat, tota la bondat, amb absència total de mal. Per això arrossegava multituds de persones, algunes de les quals només confiaven en tocar la punta de la seva túnica per encomanar-se de la seva bondat.
Bons ulls
Per això ens diu que no anem a cegues i que no deixem encongir el nostre cor, perquè no s’assequi el nostre amor. Si s’encongeix el nostre cor, si s’asseca el nostre amor, el nostre cor s’omplirà d’egoisme i de malícia.
Aleshores, enlloc de veure amb ulls nets per on ha d’anar la millora del nostre cor, només sabrem veure i retreure els defectes, per mínims que siguin, a l’altre. I enlloc de veure-li i fer-li el bé, el desanimarem i desencoratjarem, tot deixant de percebre que, fins hi tot, els nostres defectes són més greus.
Bon arbre
I Jesús avui ens diu també que els bons fruits surten de l’arbre bo. L’arbre bo cal que estigui arrelat en bona terra i rebi bona aigua. El nostre cor perquè vagi estimant i fent el bé, cal que vagi arrelant-se en el convenciment de l’amor que Déu ens té, i cal, també que rebi bon aigua tot adonant-nos i acollint el bé i l’amor que ens ve dels altres.
Tot plegat ens portarà a donar el nostre bon fruit d’ amor a tants d’altres que el necessiten i, també, a rebre el que nosaltres necessitem. És el compliment del manament de Jesús: "Estimeu-vos els uns als altres"
