Tu que estimes els animals, saps de veritat què són les macrogranges? Jo també menjo carn perquè el debat no és pas aquest sinó un altre. Venim d’un temps en què tots nosaltres hem viscut no poder sortir al carrer i molts hem estat tancats entre quatre parets de pisos minúsculs, on només les finestres ens feien somiar que tot sortiria bé. I si aquesta espera t’ha semblat massa dura, fixa’t en les macrogranges. Sabies que un gran nombre d’animals hi viuen confinats, en una àrea massa petita per cobrir les seves necessitats vitals, amb l’únic objectiu de produir molt, més de pressa i més barat? I això no et fa pensar en les fàbriques de certs països on s’exploten els treballadors i s’hi vulneren els drets humans més elementals, en nom del consum? I tot, perquè tinguem els productes que desitgem a preus assequibles però... a canvi de vendre’ns la pell i l’ànima al capitalisme més salvatge que només cerca el profit econòmic, sense escrúpols ni remordiments.
Les conseqüències de les macrogranges són devastadores: aigües subterrànies contaminades, emissions de gasos d’efecte d’hivernacle, desforestació, maltractament animal i un llarg etcètera que només agreuja i accelera els símptomes de l’emergència climàtica. El món de la política ens vol fer creure que les macrogranges són la solució al despoblament rural, però hem de saber llegir més enllà del negoci de les mentides perquè, avui, tot es mou en funció dels diners. Les macrogranges no són sostenibles i estan desplaçant el model de ramaderia extensiva tradicional –propi de la nostra economia i respectuós amb els ritmes de la natura–.
Sabies que els porcs són una de les quatre espècies animals més intel·ligents; fins i tot, més que els gossos? També els encanta divertir-se i jugar amb qualsevol objecte perquè són molt sociables però, a les macrogranges, hi estan engabiats, empresonats en unes condicions deplorables que no són segures ni per als animals ni per al planeta que volem salvar. Tanmateix, tanta polèmica no serveix per a res si els nostres actes com a consumidors responsables no ens acompanyen. No es tracta de desfullar la margarida per saber què hem de fer, ni tampoc abandonar-nos a l’amnèsia col·lectiva que ens converteix en còmplices dels crims contra la Terra.
Arcadi Oliveres deia que «les nostres accions diàries són les que configuren el món». Llavors, per què no prenem millors decisions? O és que hem oblidat les paraules de l’apòstol sant Pau? «Vosaltres sou els únics responsables del que us pugui passar.» (Ac 18,6).
