Ara que hem girat el full del calendari i tenim un any nou per estrenar, seria bo de recordar tot el que deixem enrere. Fer balanç ens ajuda a créixer en la responsabilitat de salvar el nostre planeta però, sobretot, a ser conscients que no n’hi ha prou amb tot el que fem perquè cal lluitar amb més mans i més seny contra el canvi climàtic. La Casa Comuna s’alça sobre volcans adormits que han fet esclatar l’infern enmig de la terra i, mentre el món ho contemplava des de lluny, milers de llars desapareixien sota un mar de lava, de ràbia i de por. L’illa de la Palma només és un exemple del poder desfermat de la natura, però alhora magnànim perquè les llàgrimes de foc de Cumbre Vieja s’han eixugat. Celebrem-ho!
L’acció humana no pot controlar els fenòmens naturals i davant de qualsevol desastre hi restem impotents, tan minúsculs com les formigues. Tanmateix, malgrat tots els clams de la natura traduïts en allaus, inundacions, sequeres, incendis, desforestació, escalfament global, pèrdua de biodiversitat... sembla que mai no hi acabem de reaccionar. Potser ens hauríem de preguntar si el vaixell que abraça vides enmig del mar també pot salvar la nostra, perduda en l’oceà consumista de la insatisfacció i la indiferència perquè sempre mira cap a un altre costat.
Però la nostra societat també sap ser sorprenentment altruista, i és que hi ha petites victòries, per a qui les vulgui veure. La pressió ecologista i social ha aconseguit frenar l’ampliació de l’Aeroport de Barcelona – el Prat i aquesta suspensió és el triomf de la gent com tu i com jo que conservem l’esperança de preservar el present per poder-hi construir el futur. La pandèmia ens ha robat l’optimisme, però l’hem de reconquerir sigui com sigui. Sabies que a l’Estat espanyol l’energia eòlica lidera la generació d’electricitat i ja supera l’energia nuclear? I que els litigis climàtics contra els governs han aconseguit sentències històriques? Tu també has de voler ser un agent de la revolució ecològica perquè, com deia Sitting Bull, l’últim gran cabdill dels sioux: «Quan s’hagi talat l’últim arbre, s’hagi enverinat l’últim riu, s’hagi pescat l’últim peix; només llavors, les persones s’adonaran que els diners no es poden menjar».
I entre tants objectes que hem embolicat i regalat aquests dies, pensa més enllà del que tens a les mans. Si la Terra que habitem és la nostra riquesa, per què no sabem obrir-hi el nostre esperit de bat a bat? Aquesta és la revolució de Jesús: «Perquè on teniu el tresor, hi tindreu el cor» (Lc 12,34).
