Avui procuro afinar l’oïda i em pregunto: Sé escoltar prou les persones que m’envolten? Les escolto de debò amb una atenció plena? Arribo a discernir els sons meravellosos que em regala la vida cada matí? Quan despunta el sol, des del meu balcó ja sento el piular de les merles, el parrupeig de les tórtores, el cant d’ocells urbans que em són desconeguts... Escolto, admiro, agraeixo.
Afino avui també l’oïda interior. Em cal callar tantes vegades per sentir la teva veu, oh Crist, que em parla al cor... Vull comprendre amb intensitat i amb profunditat què significa estimar Déu amb tot el cor, amb tot el pensament i amb totes les forces.
Amb la intel·ligència, amb les emocions, amb tota la meva voluntat i amb les meves accions em disposo avui a estimar-te, oh Déu, en cada germà, en cada germana. I estimar-los a ells com a mi mateix. Sense judicis, sense condicions,. Acollint-me i acollint-los. Amb humilitat, però amb decisió i amb confiança. Deixant que siguis tu, Crist ressuscitat, qui ho faci possible en mi.
Jaume Casassas
