Intervenció fora de temps
Hem d’estar agraïts a certes intervencions, inadequades, inoportunes i fora de temps d’alguns personatges de l’evangeli, perquè, per una banda, ens hi sentim d’alguna manera identificats, i, per altra, donen peu a l’ensenyament de Jesús, a conèixer la seva actitud vital i la motivació de la seva missió.
Joan i Jaume devien sentir-se honorats perquè, segons narren els evangelis, eren testimonis privilegiats de determinades escenes i d’actuacions de Jesús. I, per tant, creien que podien tenir un nivell de prioritat en el Regne que Jesús promovia. I si la petició venia de la mare...
Això va causar malestar als companys, no sé si per considerar inadequada la petició o perquè els hi podien treure un lloc al que ell també aspiraven.
Potser també nosaltres, més o menys conscientment, considerem que tindrem allà dalt, un lloc per sobre d’altres...
Ensenyament oportú
I Jesús, davant de la petició d’aquella mare i atent a les reaccions explícites o implícites dels deixebles, aprofita l’ocasió per posar-los en evidència i deixar ben clar que no és el moment de parlar del Regne futur. I si que en ell hi ha jerarquies, no li correspon assignar-les.
I Jesús té ben clar qui són considerats o qui es creuen ser els primers en la societat humana: “Ja sabeu que, a totes les nacions, els governants disposen dels seus súbdits com si en fossin amos, i els grans personatges mantenen els altres sota el seu poder”.
Però, en el Regne que Jesús ve a instaurar “no ha de ser pas així”. En el Regne de Déu en aquest món, el poder no està en disposar dels altres, sinó en posar-se a disposició dels altres. Per això Jesús esclata: “qui vulgui ser important entre vosaltres ha de ser el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer ha de ser el vostre esclau”.
Seguidors del “primer” en el Regne
Per tant, el veritable “primer” en el Regne de Déu en aquest món és qui compleix l’anunciat en la tradició bíblica, el Fill de l’home; és a dir Jesús mateix “que no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir els altres i a donar la seva vida com a preu de rescat per tots els homes”.
Els apòstols, com sant Jaume, després de tots els advertiments de Jesús, de la seva vida, mort i resurrecció i il·luminats i enfortits per l’Esperit, van ser els seguidors del “primer” en el Regne, fent-se servidors i donant la vida per ell. I precisament sant Jaume va ser el primer en donar-la.
La celebració, doncs, ens ha de posar en l’autèntic “camí de San Jaume”, que és camí de fraternal servei d’uns als altres, especialment als que són marginats i descartats, víctimes del poder o de la indiferència d’altres. Potser també de la nostra, de la meva...
