La pregària de reunió dona el to i la intenció de l’eucaristia d’avui:
“Oh Déu, força dels que en tu esperen, escolta les nostres súpliques. I, perquè l'home és fràgil i sense tu res pot, concedeix-nos l'ajuda de la teva gràcia per guardar els teus manaments i agradar-te amb les nostres accions i desitjos”.
Déu és totpoderós... en l’amor
El dinamisme, el Regne de Déu és imparable, res es troba ‘per sobre’ de Déu, ja que Déu és Senyor, és ‘el Senyor’: ...“Jo abaixo els arbres alts i faig créixer els menuts, asseco els arbres verds i faig reverdir els secs. Soc jo, el Senyor, qui ho he dit i qui ho faré”. Déu és totpoderós, fa créixer i fa minvar... la llavor creix pel seu propi dinamisme, sense que la persona sàpiga com... i alhora, Déu és humil, es limita, respecta la condició humana (“mentre vivim en el cos”) i la llibertat humana, s’adapta, és pedagog... parla del Regne en paràboles, i cadascú en rep el contingut segons la seva disposició. Déu ‘combina’ de manera admirable misericòrdia i justícia... “tots nosaltres hem de comparèixer davant el tribunal del Crist, on cadascú ha de rebre el que li correspongui segons el bé o el mal que haurà obrat vivint en el cos”. I, alhora, exclamem en el salm: “És bo, Senyor, de proclamar al matí el vostre amor, i de nit la vostra fidelitat”.
L’ésser humà és feble... tanmateix, ha de posar de part seva, ha de desitjar, confiar, disposar-se
Cal que nosaltres ens esforcem, ens comprometem, col·laborem ... però tot és gràcia i la iniciativa i l’eficàcia és en mans de Déu. Acostumats a valorar gairebé exclusivament l'eficàcia i el rendiment, hem oblidat que l'evangeli parla de fecunditat, no d'esforç, ja que Jesús entén que la llei fonamental del creixement humà no és el treball, sinó l'acollida de la vida que anem rebent de Déu .
El fruit que dona l’acció humana, assumida i impulsada per Déu, supera les expectatives
...malgrat la seva petitesa, la llavor és plena de vida i, en partir-se, en neix un brot capaç de trencar el terreny, de sortir a la llum del sol i de créixer fins arribar a ser «més gran que totes les hortalisses» ( cf. Mc 4, 32): la debilitat és la força de la llavor, el partir-se és la seva potència. Així és el Regne de Déu: una realitat humanament petita, formada pels pobres de cor, els quals no confien només en la seva pròpia força, sinó en la de l'amor de Déu, formada pels qui no són importants als ulls del món. I, no obstant això, precisament a través d'ells, irromp la força de Crist i transforma allò que és aparentment insignificant. La imatge de la llavor és particularment estimada per Jesús, ja que expressa bé el misteri del Regne de Déu. El missatge és clar: el Regne de Déu, encara que requereix la nostra col·laboració, és abans de res do del Senyor, gràcia que precedeix a l'home i als seus obres. La nostra petita força, aparentment impotent davant els problemes del món, si se suma a la de Déu, no té por dels obstacles, perquè la victòria de el Senyor és segura. És el miracle de l'amor de Déu, que fa germinar i créixer totes les llavors de bé disseminades a la terra. I l'experiència d'aquest miracle d'amor ens fa ser esperançats, malgrat les dificultats, els sofriments i el mal amb què ens trobem: la llavor brolla i creix, perquè la fa créixer l'amor de Déu. (Benet XVI).
Conclusió
Déu pot fer meravelles amb un sol, autèntic, real, petit acte de fe humà. «Com un gra de mostassa»: no se'ns demana més! Posar el propi cor i la pròpia ment al servei del Regne, al servei de Crist, significa pronunciar el sí de la fe. Com podem nosaltres, com a constructors del Regne de Déu, no preocupar-nos per les tragèdies que els ocorren a molts germans i romandre indiferents? En Jesús, ens trobem amb un Déu que sovint ens pregunta què estem fent pel més petit dels seus germans i germanes. És possible que no puguem fer grans coses per ells. Però sabem que Déu pot portar a terme els nostres actes de comunió i solidaritat, tal i com fa que la llavor de mostassa creixi i doni fruit.
