«Els camps, ningú no els treballava, ningú no els treballava a Israel, fins que em vaig alçar jo, Dèbora, fins que em vaig alçar com a mare d’Israel.» (Jutges 5:7)
Aquest any, la Setmana Laudato si’ se celebra del 16 al 24 de maig, amb motiu del cinquè aniversari de l’encíclica del papa Francesc sobre el medi ambient. En paraules del pontífex, «és una crida urgent a respondre a la crisi ecològica perquè el clamor de la terra i el clamor dels pobres no donen per a més». Però, més enllà de l’amor a la Casa Comuna que tots oblidem i ignorem cada dia, també hem perdut de vista el valor de les petites coses que vam aprendre mentre vivíem abraçats en el silenci del confinament més absolut. Llavors, ens vam prometre que tot sortiria bé i uns quants ingenus somiàvem aquesta utopia: que la llibertat del virus ens faria més solidaris i més justos. I que trepitjaríem amb compte el regal de la Creació que havíem enyorat tant. Ara és la setmana favorable per reflexionar sobre aquesta lliçó d’humilitat que ens ha ensenyat que podem viure amb molt menys perquè la roda de les distraccions encara està encallada, però també depèn de nosaltres fer-la girar.
Enmig d’aquest cant a la natura a què ens inspiren sant Francesc d’Assís i el papa Francesc, també podem commemorar que el 20 de maig és el Dia Mundial de les Abelles. Sabies que de les més de 20.000 espècies d’abelles que existeixen només set produeixen mel? Aquests insectes són indispensables per garantir la salut dels ecosistemes i la biodiversitat perquè el 90% de les flors silvestres depenen de la pol·linitizació, però també el 75% dels aliments que consumim. I, tanmateix, estan disminuint per culpa de l’agricultura intensiva, l’ús de pesticides, les plagues i les espècies invasores, com ara la vespa asiàtica. La pol·linització és essencial per a la reproducció de les plantes i per a la diversitat alimentària. T’has aturat mai a pensar que sense les abelles no hi hauria cafè, ametlles, pomes, tomàquets, cacau ni tants altres cultius? Com deia sant Joan Crisòstom: «L’abella és més honrada que altres animals, no perquè treballi, sinó perquè treballa per a tothom». Aquest és el missatge universal del Laudato si’. Així que, siguem un eixam d’abelles, també nosaltres, per pol·linitzar de futur la terra de Déu que hem heretat. Per cert, sabies que abella en hebreu és debôrâh? Aquest és l’origen del nom de Dèbora.
