El Marc va guardar la carta al calaix, aquella carta sobre les diverses parts de la missa. De moment no pensa anar a missa, però si algun dia hi volgués anar, a un casament o a un funeral,... abans —diu— tornarà a llegir l’escrit ni que sigui per orientar-se. De moment continua tenint massa dubtes per fer un salt tan gran.
En canvi, la lectura del l’evangeli un quart d’hora diari li va interessant. Diu que té moltes preguntes a fer i que haurem de cercar un dia. Diu que, si em va bé, podem anar a un bar, que té un racó molt agradable, i que, tot prenent una cervesa, vol xerrar sobre els fragments de l’evangeli de Mateu que va llegint, tot seguint les tres preguntes: Què diu? Què diu a la nostra societat? Què diu al meu cor?
- I tant que anirem a prendre una cervesa!Hi ha una cosa que em sorprèn: la manera com Jesús cridava determinades persones a ser amics i seguidors seus. Aquell inspector d’impostos que, en mig de la feina, passa Jesús i li diu: Segueix-me! Quina passada!! Sorprenent! I el tio s’alça, perd la feina, i marxa amb Jesús. T’imagines una cosa semblant a la delegació d’Hisenda?
- I tant que anirem a prendre una cervesa... i potser més endavant serem tres!
Tot aquest procés del Marc va acompanyat de la meva pregària. Jo també tinc una bona amiga contemplativa i l’hi he explicat, i ella també prega pel Marc i segurament per les dues amigues del sopar. Jo li dic a l’Esperit: Senyor, ves a saber què en pot sortit de tot plegat... Envia’ns una ventada, si us plau!!
