Si hem escoltat la Paraula de Déu proposada per la litúrgia d’aquest diumenge és perquè hem experimentat molt d’amor en les nostres vides. Des de l’incondicional dels pares, de la família... responsable del nostre creixement, fins dels amics i tantes persones, signes d’acollida, confiança i estima. Segurament, cadascú té experiències de lliurament a la vida ordinària, amb els fills i filles o en un voluntariat. Podem acabar esgotats, però plens d’alegria, amb un somriure als llavis i un sentiment de plenitud. Perquè l’amor, el tema de les lectures d’avui, és el fonament de les nostres vives.
També relaciona les tres persones de la Trinitat. El cor de Déu està ple d’aquest sentiment. L’afecte és la relació bàsica entre el Pare, el Fill i l’Esperit. Per això Jesús ens pot dir: “jo us estimo tal com el Pare m’estima”. Jesús se sentia enviat per aquell delit, i ho demostra estimant les persones del seu temps i a nosaltres. “Estima” en el grec original denota un amor perfecte, des de sempre i per sempre. Aquest sentiment de plenitud enyorat per tots en el fons del nostre cor. I Jesús ens convida a “mantenir-nos” en ell. L’amor és comunicació d’allò que un és i d’allò que un té. És un camí d’unió i de comunió. Així trobem la nostra identitat de fills de Déu i de germans dels uns i els altres.
L’unió amb Déu no és una pura especulació. Jesús podia haver animar-nos a restituir el seu apassionament cap a nosaltres demanant que l’estimem a Ell i al seu Pare. Però ens anima a demostrar el nostre afecte cap a ell en l’amor de les germanes i germans. Aquest vincle es mostra més en els fets que en les paraules, com comenta Sant Ignasi als Exercicis Espirituals.
Segurament, durant el confinament vam redescobrir la importància de saludar-nos, de sentir-nos acompanyats, de tenir temps per als nostres. Ara a la pandèmia enyorem el contacte físic, les abraçades... Perquè els altres són mediació de l’amor, també del de Déu. Hem d’intentar expressar el nostre afecte a través d’un simple: “com estàs?”, “tot bé?”... però sincer. Perquè així expressem interès i preocupació per l’altre. L’amor sempre ens descentra. No tinguem por de viure en l’amor. En una societat plural com la nostra és fàcil. Podem prescindir del consumisme, de la recerca de rendiment, de reconeixement i de prestigi a nivell social o laboral. Estimar desinteressadament és alternatiu. A les dificultats, al cansament... ens hem de recordar de l’amor originari de Déu que no abandona.
Si estimem, podrem viure amb alegria, és el signe de la manifestació de la presència de Déu i de l’acompliment dels nostres desitjos més profunds. Viurem amb sentit. L’amor només és alegria en la reciprocitat. Per això Jesús ens considera amics en pla d’igualtat. Tant de bo no considerem a ningú com a estranger, com a impur com hem sentit a la primera lectura. Aquest afecte compartit ens ha de fer acollir tothom. Que el nostre estil de vida fratern permeti a molts conèixer l’amor del Pare.
