«Més val poc amb la justícia, que no pas grans rendes amb la injustícia.» (Proverbis 16:8)
Fa poc vaig llegir que la contrasenya de l’ordinador d’Arcadi Oliveres era coherència. Quina paraula tan rodona per definir-lo. Sempre serà l’economista de l’ètica que somiava un futur sense capitalisme. També deia que «aquesta pandèmia és un avís del planeta perquè canviem el nostre model econòmic: hem de viure amb menys». Però no li hem fet cas.
I llavors penso com, inundats per la tecnologia i empesos per la febre cosmopolita del consum, ens hem oblidat dels petits productors, de la pagesia local, de les nostres granges, de l’alimentació sostenible i de l’amor per la terra. L’acord entre la Unió Europea i el Mercosur n’és un exemple clar perquè atempta contra l’acció climàtica, la sobirania alimentària, la defensa dels drets humans i el medi ambient. I és que continuarà destrossant l’Amazònia, el Cerrado i el Gran Chaco, mitjançant l’increment de les quotes de bestiar i d’etanol, i perpetuant un model d’agricultura amb monocultius de cafè, cacau, soja i alvocat, dependents de pesticides químics, i l’expansió de la ramaderia intensiva i el sobrepasturatge. I també arruïnarà els mitjans de vida de la pagesia i les petites explotacions agrícoles familiars a Europa i l’Amèrica Llatina, a més dels efectes devastadors de la desforestació, la mobilitat forçosa de comunitats, l’alteració d’hàbitats d’animals i la pèrdua de diversitat.
Al sud de Kenya, els elefants estan amenaçats per les plantacions d’alvocats perquè una empresa n’ha construït vivers prop d’un dels parcs nacionals més visitats del país. Les tanques d’aquesta explotació barraran el pas a 2.000 elefants pel corredor de vida salvatge de Kimana, en un lloc remot on el capitalisme també s'hi imposa. El cas està pendent de judici, però jo només espero que els elefants no quedin esclafats pel pes dels alvocats, «perquè l’arrel de tots els mals és l’afany de diner» (1 Timoteu 6:10).
Així, lluitar contra la globalització és l’única manera de salvar el planeta. I si repensem els valors de l’economia, fem-ho també amb els de la natura. Sabies que els elefants poden viure tants anys com nosaltres, que es reconeixen davant d’un mirall i que també enterren els seus morts? Però se’n moren 30.000 exemplars cada any per culpa de la caça il·legal i del tràfic de vori dels seus ullals. Aquesta és la coherència d’un sistema injust que estima els diners per sobre de totes les coses. I nosaltres ho consentim, perduts en la immensitat d’aquest desert tan ple de monedes i tan buit de valor.
