Vivim en un món marcat per la violència i l'egoisme: armamentisme i venda d´armes als països en guerra, fabricació de mines personals que mutilen nens, comerç de les farmacèutiques amb vacunes que exclouen als països pobres, immigrants i refugiats que moren al mar o no troben acollida als països rics, destrucció de l'Amazònia i explotació de la terra per fer negocis i guanyar més diners, masclisme, racisme, homofòbia, polítics corruptes que només cerquen mantenir-se en el poder, etc.
Jesús a l'evangeli d´avui ens sorprèn amb una proposta totalment diferent, molt lluminosa i esperançadora: que ens estimem els uns altres, tal com ell ens ha estimat. Més encara, ens hem d'estimar, com el Pare l'estima a ell.
Però ens trobem que la paraula estimació i amor s´han degradat i pervertit tant en el nostre món, que l'amor s'identifica amb qualsevol manifestació de sexe, de consum, de plaer, de riquesa i de poder. ¿Què és, de debò, amor i estimar?
Jesús ens diu que l´amor és servei, és donar la vida pels altres, com ell ha donat la vida per nosaltres, el seus amics. La Setmana Santa, que hem viscut fa poc, ens ho ha recordat: l'amor de Jesús per nosaltres l'ha portat a posar la vida al servei de tothom, sobretot dels exclosos i això l'ha conduït a la seva passió i resurrecció, morí per donar-nos vida, una vida que dura per sempre.
Els cristians tenim la missió de viure i anunciar al món aquest amor que ve de Déu, i que devalla sobre nosaltres: “Mireu com s'estimen”, deien dels primers cristians.
Segurament aquesta proposta ens espanta, ens fa por d´anar contracorrent, coneixem bé la nostra covardia i la nostra feblesa. Per això, cal fer memòria que aquestes paraules de l'evangeli d'avui, estimar-nos com Jesús ens estimà, són la conclusió de l'al.legoria de la vinya i els sarments: Jesús és el cep veritable, el Pare el vinyater, nosaltres som els sarments, si estem units al cep que es Jesús, tenim vida i produïm fruit, un fruït molt abundant. Sense Jesús no podem fer res. L'Esperit és la saba que ens uneix a Jesús i ens comunica la seva vida, la vida i amor del Pare. Hem de romandre units a Jesús i rebre el seu Esperit, per tal que puguem tenir vida, estimar i servir els altres com ho feu Jesús.
Una església que no serveix, no serveix de res. Tots som germans, fills del mateix Pare, com ens recorda el Papa a Fratelli tutti. Hem d´escollir: fraternitat o fratricidi. Necessitem l'ajuda de l'Esperit de Jesús per passar de la mort a la vida, de l´egoisme a l´amor i al servei, per arribar a estimar com Jesús ens va estimar. Ens cal esperar i viure la Pentecosta.
Que aquest temps de Pasqua revifi en nosaltres el missatge de Jesús, estimar i servir com Jesús ens va estimar, com el Pare estima Jesús. Però no estem sols en aquesta missió, l'Esperit de Jesús ens acompanya i ajuda sempre. I aquest Esperit de Jesús ens dóna joia i alegria. Si estimem de debò, serem benaurats!
