«La Llum resplendeix en la foscor, i la foscor no ha pogut ofegar-la.» (Joan 1:5)
El 27 de març, de 20:30 a 21:30, era l’hora del planeta. Seixanta minuts per lluitar contra el canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat sense sortir de casa, mentre tot el món espera que les vacunes ens regalin la llibertat de moure’ns. La pandèmia ens ha canviat la vida, però també és una oportunitat per repensar el consumisme salvatge que ens devora i que sobreviu a costa d’espoliar la terra on vivim.
Aquesta iniciativa va néixer l’any 2007 a Sydney, Austràlia, amb un gest tan senzill com el d’apagar la il·luminació de tots els edificis i els monuments durant una hora. Perquè, és a les fosques quan podem veure realment tota l’energia que contamina i que malgastem sense límits. També és un símbol per recordar que la natura és la mare del planeta, la que cada dia ens regala el temps per viure, perquè l’aire, l’aigua, la terra, la flora i la fauna són les broques del nostre rellotge. Si s’aturen, el nostre present també s’encalla perquè la salut de cada ésser humà depèn dels segons que visqui el planeta. Jo no sé si són gaires, poques o moltes les llars que s’han sumat al repte de desendollar-nos de l’electricitat que no necessitem, només per solidaritat i per consciència, perquè la injustícia climàtica és culpa de tothom.
Aquest 2021 és un any decisiu perquè els líders mundials es comprometin amb el desenvolupament sostenible, i perquè la Cimera sobre la Biodiversitat i la Cimera sobre el Clima que encara s’han de celebrar no quedin en lletra morta. Però, si exigim responsabilitat i promeses als que governen el món, també ens hi hem d’involucrar nosaltres, amb un exemple tan petit com el d’apagar l’ordinador, el televisor o el llum durant una hora. I no només un dia a l’any per quedar bé, perquè és divertit jugar a ser ecologistes, sinó per convicció, amor i respecte a la casa comuna que tots habitem. La Creació és el regal de Déu que hem estripat desembolicant-lo amb mans barroeres i maldestres, i per això ara ens hem d’afanyar a salvar el planeta de l’emergència climàtica que ens assola. Sabies que Espanya és un dels països més afectats per la contaminació lumínica i el que gasta més en kWh per habitant? I que és el segon país de la Unió Europea que fa servir menys bombetes de baix consum? Així que, apaga el llum i encén el teu compromís amb la Terra perquè cada moment és l’hora favorable per fer-ho. I com deia l’Abbé Pierre, el sacerdot francès que era l’àngel dels pobres: «Un somriure és molt més barat que l’electricitat, però il·lumina més».
