Editorial_210329
Aquesta icona a mig fer al santuari de la Cova de Manresa ens diu moltes coses, adients per la setmana santa que ara encetem.
En primer lloc, veiem Jesús i un de nosaltres (sant ignasi en aquest cas) portant la creu, junts, els dos rostres gairebé fosos. Identificació amb Jesús que porta la seva creu…
Veiem també que tal és la unió entre els dos, que un dels ulls és el mateix per Jesús i pel qui l’acompanya. Tant de bo aquesta setmana santa ens ajudi també a mirar les coses com Jesús les veu. Indignats pel que a Jesús l’indigna: la hipocresia, la injustìcia, la manca d’atenció als altres, als més petits especialment…. I admirats del que a Jesús l’admira: la fe de l’estrangera, l’amor de la família de Betània, la necessitat de perdó de la dona acusada d’adulteri… I, sobre tot, una mirada tendre com la de Jesús, que veient la gent malmenada i desorientada, es commou i es posa a donar esperança i fortalesa..
Però aquesta icona a mig fer, on encara es veuen les bastides, ens diu encara altres dues coses:
1) que aquests personatges sense fons són com la humanitat sense natura: falta alguna cosa essencial, és com incomplet, diria que seria quelcom invivible… A vegades la humanitat viu i actua com si la natura que l’envolta no tingués importància. Potser aquesta icona a mig fer ens recorda que sense comunió amb la resta de la creació, la humanitat és com incompleta, mancada, solitària i trista
2) el fet que estigui a mig fer aquesta icona, que encara hi siguin les bastides, ens fa veure que el nostre món també està en construcció. El Creador ha preparat tot, ha posat també les bastides, però és com si vulgués que nosaltres, cadascú en la seva mesura, estigués cridat a posar el seu gra de sorra, la seva pedra, en aquest mosaic preciós que el Senyor ha somiat, i que espera que completem.
Que el Senyor, doncs, ens faci en aquesta setmana santa, acompanyar Jesús carregant la creu, aprendre a mirar com ell, ser més conscients de la importància de la comunió amb la natura i els altres, i finalment, a veure quina pedra estem cridats a posar en el preciós mosaic que ell desitja pel nostre món.
Llorenç Puig, sj
