En fer-se públic l’aixecament de certes restriccions de mobilitat en aquest temps de pandèmia, moltes famílies i persones ja estan planejant on i com passaran els dies de la setmana santa i pasqua. És natural que així sigui, després del llarg període de confinament municipal o comarcal. I és també bo per als que han estat confinats en entorns urbans anar a trobar aires menys contaminats i paisatges més oberts. És saludable passar de la fredor i monotonia del ciment a la variada bellesa de la natura, del brogit dels carrers al silencia i al cant de la veritat d’ocells, de l’estàtic teletreball al moviment muntanyenc i esportiu.
Però evidentment, com a cristians, cal que plantegem com viurem aquests dies els misteris centrals de la nostre fe. No és massa adequat deixar-ho a la improvisació o decidir-ho sobre la marxa. És massa important el que celebrem com per córrer el risc de deixar que se’ns esfumi en passar els dies. Com ho podrem viure a la litúrgia? a la família? a les nostres lectures? a la nostra reflexió? a la nostra pregària?...
Enmig del dolor de les víctimes de la pandèmia i de les restriccions d’aforament dels nostres centres de culte, hi ha aflorat i afloraran una gran riquesa de recursos i ofertes religioses-espirituals en els canals i aplicacions telemàtiques. Per què no aprofitar-la?
En aquest temps de “reserves” per al descans, “reservem”, doncs, temps per al que es commemora.
Francesc Xicoy sj
