Actualment tots sentim la necessitat dels altres. La situació ha provocat moltes absències, distàncies, buidors i enyorances. Experimentem l’absència d’aquelles relacions que en diem “normals”. Potser no els hi donàvem massa importància, però de fet la tenien.
Tots som gràcies a altres, tots hem aprés d’altres, tots sabem que molts del millors moments han estat viscuts acompanyats per altres: familiars, amics, avis o avies, veïns, gent que hem trobat al mercat, al treball, a les festes...
I és que estem teixits interiorment d’altres. Un tant per cent del que som i sentim procedeix d’altres, propers o llunyans, vius o en el record....
A mida que anem prenent consciència d’aquesta realitat, seria important tenir-la en els primers horitzons de la nostra ment i dels valors que no voldríem perdre. Necessito dels altres d’altres que em necessiten.
Soc capaç de dedicar una estona a reflexionar sobre qui són altres que necessito o qui em necessita a mi?
Senyor, tan a prop i dins nostre, i tan Altre, ajuda’ns a superar l’egocentrisme.
