Fem primerament uns advertiments: No és gens fàcil presentar aquest tema. Tot allò que envolta la transcendència de la persona de Jesús té com dificultat primordial la imaginació, la dels nens amb la curiositat de saber “com és possible, jo no m’ho crec, això és màgia, com pot ser...”, i altres preguntes que es poden fer, i que potser tampoc nosaltres sabrem contestar mínimament. És clar que la solució (que no és solució) és pronunciar la paraula màgica de “és un misteri”. De fet, ho és perquè en la persona de Jesús s’hi cova un misteri que s’ha de creure, encara que no sigui més que per l’amor i la veneració que ens mereix la seva vida, que ens supera. Però haurem de donar-li a aquest fragment, un caire més humà, que no negui la dimensió transcendent de Jesús.
En segon terme: cal explicar què va passar allà dalt del Tabor (l’Evangeli diu “una muntanya elevada”). És una petita muntanya que s’aixeca en una planúria, que no arribaria ni als 300 metres. Detalls que cal comentar:
- Jesús vol pujar a la muntanya: per què? Perquè té necessitat d’estar apartat de la seva activitat, vol estar sol, com a molt allunyat de la gentada. Potser perquè pensa que alguna cosa ha de passar en un moment especial…
- Agafa els tres amics més íntims: descansar amb ells, parlar d’alguna cosa més personal, trobar-se amb els seus millors amics…
- Pugen en silenci. A peu (ara es fa amb limusines que transporten els turistes…!?)
- Crec que pot ser un començament de bona experiència fer notar que la muntanya, amb el silenci i els bons aires TÉ SEMPRE UN MISTERI I UNA COSA ESPECIAL. Per això hi ha tanta gent que li agrada fer muntanyisme, estar sols, respirar a fons, alliberar-se de neguits, tenir pau interior… També Jesús ho viuria així…
- Després ve l’inesperat: Déu se l’hi manifesta, ell viu i experimenta la presència de Déu (no cal que parlem massa dels altres dos personatges Moisès i Elies, simplificant l’escena…)
- I d’alguna manera això SIGNIFICA QUE ESTÀ EN EL NÚVOL. El dibuix ens ho escenifica d’alguna manera: quan sincronitzem fitxers al núvol estem en una connexió especial que va més enllà del mòbil que tenim a les mans. També Jesús, que per una banda era com nosaltres, en certs moments deixava veure que la seva persona, les seves paraules i el seu estil d’estimar, eren molt més que nosaltres.
Seria interessant que féssim dir als nostres catequitzats aquest doble aspecte de Jesús:
- En quines coses era com nosaltres: viure una vida semblant, tenir amigues i amics, menjar, patir, ser feliç, mirar el sofriment de la gent, parlar, tenir ganes de fer el bé, no agradar-li el mal i el dolor, consolar el qui està trist…
- En quines coses era diferent: estimar Déu més que nosaltres, resar, ser més bo, ajudar com ningú ho ha fet, saber perdonar, tenir contacte amb Déu d’una manera més profunda, “sentir-se molt a la vora de Déu”.
I, a partir d’aquesta realitat passem a descriure què experimentaria a dalt del Tabor. El Pare li dona ànims perquè compleixi la seva missió d’ensenyar el bon camí a les persones. Però VEU DE LLUNY el final del camí: la seva mort.
Per això Jesús necessita ànims per seguir el seu camí. Però en aquells moments és molt feliç, i també els 3 amics s’adonen de l’experiència de Jesús amb Déu Pare. ESTÀ EN UN NÚVOL DE FELICITAT I DE FORÇA PER SER BO I ENSENYAR A SER BONS ALS ALTRES.
L’ideal seria que es creés en la Catequesi un minutet de temps per sentir-nos bé, segurs que Déu està al nostre costat, que ens ajuda, i AIXÒ ENS FA FELIÇOS, ens fa estar com en un núvol.
Se m’acut un petit recurs. A més de pintar el dibuix, que pintin la felicitat d’aquella escena: un color que abraça tot el dibuix, el color que per a ells representa millor la felicitat, la llum. I escriure aquelles paraules que produeixen estones de felicitat: estimar, perdonar, estar amb els meus amics i amigues, ajudar els altres, llegir, resar uns moments…
I per nota: que diguin com tornarien els 3 deixebles i Jesús d’aquella experiència dalt de la muntanya: impressionats? Contents? No sabent massa què els havia passat? Qui era aquell Jesús? Quin misteri tenia dintre d’ell?
