Acabem de passar un any com ningú mai no recorda, i hem iniciat un nou any amb totes les il·lusions i els somnis d’un nou començament, però també amb moltes pors i problemes heretats de l’any que acabem de tancar. La temporada de Quaresma ens ofereix una oportunitat per reflexionar i per pregar sobre la nostra experiència recent i les dificultats i les possibilitats que ens presenta.
Aquest viatge el recorrem personalment, però també el farem junts com a família humana. Tanmateix, m’agradaria presentar-vos un pelegrí en particular que ens acompanyarà aquest any en el nostre viatge quaresmal. Potser ja el coneixeu bé, o potser mai no n’heu sentit a parlar. Tant se val: ell no us ho tindrà en compte. Es diu Ignasi de Loiola, però durant aquest recés ens referirem a ell simplement com a Íñigo.
El primer que Íñigo voldria dir-nos és el següent: “No em seguiu a mi. Seguiu al que jo segueixo”. L'espiritualitat ignasiana està completament centrada en Crist i guiada per l'Evangeli.
Que aquestes setmanes de Quaresma ens apropin a tots cada vegada més a Déu, i uns als altres, i a totes les criatures de Déu, i sobretot, a la font profunda i sagrada del nostre propi ésser.
