«Ves a veure la formiga, peresós, fixa’t com treballa, i torna’t savi!» (Proverbis 6:6)
Cada cop que hi ha eleccions em ve formigueig, només de pensar que sempre s’hi deixen de banda qüestions tan essencials sobre com recuperar la natura, ara que l’enyorem més que mai. I potser nosaltres anem amb mascareta, però continuem contaminant i les polítiques verdes s’han perdut pel camí de la pandèmia. Mentrestant, el canvi climàtic no és cap amenaça, és la realitat. Per saber si som un país sostenible, només ens hem de fixar en les mesures per reduir les emissions de diòxid de carboni, la inversió en transports elèctrics, el nombre d’espais verds per habitant, la conscienciació de la societat sobre la importància del reciclatge… Segons dades del 2020, Finlàndia és el país més sostenible del món, amb unes polítiques de protecció ambiental modèliques. I és una república liderada per cinc dones. Per cert, les formigues són governades per una reina i societats matriarcals. Sabíeu que dels ous fecundats en neixen les femelles i dels no fecundats en neixen els mascles? I que a l’Amazònia hi habita una espècie de formigues formada només per femelles?
Així que, d’entre els partits que hem votat, quants n’hi ha de debò que es creuen el discurs ecologista i han inclòs propostes als seus programes per lluitar contra l'emergència climàtica? Llàstima però que, cada vegada que ens criden a les urnes, ho continuïn fent amb el mateix sistema de malgastar paper com si la deforestació no fos el càncer que tota la humanitat patim, mentre encara fem servir els sobres i les paperetes de tota la vida i perpetrant l’etern delicte ecològic d’enviar propaganda electoral per correu postal. Si el progrés avança cap a una societat 5.0 i Internet serveix per comunicar-nos, treballar, fer tràmits a l’Administració i, fins i tot, una visita mèdica, per què no podem incorporar tecnologies verdes per votar?
I si els polítics no es posen d’acord ni per governar un país, com s’ho faran per salvar el medi ambient, que és de tothom? Com diu un proverbi africà: «És més fàcil per a una formiga transportar una muntanya que no pas moure els que manen». Déu va crear les formigues diminutes i fràgils, però la seva organització social és tan perfecta perquè cadascuna hi compleix una funció, mogudes pel bé comú. I les formigues obreres protegeixen la colònia amb la vida perquè saben que fora de la seva pàtria el camí és ple de pols i perills. En canvi, nosaltres, fills del Verb encarnat, sabem mirar prou a terra i obrar amb la tenacitat i la intel·ligència col·lectiva de les formigues per defensar i estimar la nació universal de la natura?
