Hi ha massa sorolls
que ofeguen la veu
que em parla des del
silenci del cor.
I massa veus alienes
que em sedueixen
i distreuen del pes
feixuc del viure.
No fugir d'estudi,
ni cercar dreceres
que m'estalviïn la difícil,
i sovint dolorosa, ruta
de l'amorosa entrega.
Perquè, sovint,
costa tant estimar?
Serà que cal desfer,
encara,
la cuirassa de l'orgull
i l'autosuficiència.
I abandonar-se
a la veu silent del cor,
que no es cansa d'esperar.
Ens convoca la vida,
que a tot dona força
si sabem cedir-li el pas.
Mar Galceran