Avui dia, amb la pandèmia, les normes proclamades pel Levític no ens semblen tan estranyes. Volien evitar contagis d’una malaltia com la lepra. La mascareta, la distància i rentar-se les mans s’assemblen. Aquestes normes ajuden a frenar la propagació del COVID, com les mesures acabades de llegir amb aquesta malaltia de la pell. El problema pot aparèixer en estigmatitzar la persona amb una classificació: d’impura o pura. Fins al punt d’haver-lo de cridar pel carrer i vestir diferent. Ens fa recordar la consideració de la malaltia com a càstig de Déu en temps de Jesús. Per això, els leprosos eren marginats, classificats al marge de la societat. Avui podem reflexionar sobre l’actitud del leprós protagonista i la resposta de Jesús.
Tres són els detalls importants en l’actuació del leprós. No es deixa atemorir per la Llei de Moisès, que li prohibeix acostar-s’hi a d’altres persones. La segona, s’agenolla davant de Jesús en senyal de profund respecte. La tercera confia plenament en el seu poder, tot depèn que Jesús li sembli bé, perquè no dubta de la seva capacitat. Podem demanar durant aquesta setmana la fe d’aquesta persona. Té una gran càrrega simbòlica. Tots i totes portem alguna cosa dins nostra per sentir-nos culpables. La podem negar o amagar. Però la podem reconèixer acudint a Jesús amb la certesa de dir: “Si voleu, em podeu purificar”.
Jesús podia haver respost a aquesta petició amb una simple resposta: “Ho vull, queda pur”. Però abans de mostrar el seu poder sent compassió. L’evangelista Marc parla del seu sentiment (“compadit”, és a dir, pateix amb) i d’allò realitzat (“el tocà amb la mà”). Qui toca a un leprós restava impur, però a Jesús no li interessa aquest tipus de classificació. Venç al mal de l’exclusió social. Ens demana fer el mateix, no tenir prejudicis, no criticar ni marginar a ningú, pel motiu que sigui. En la nostra societat, on tot s’etiqueta, i es tendeix a marginar pre criteris econòmics, polítics o socials. L’Evangeli d’avui ens demana seguir l’exemple de Jesús com ens anima Sant Pau.
Sobre tot, a estar a favor dels pobres i marginats a prop nostre. Al nostre barri, a la feina i, potser, a la nostra família. En efecte, el leprós es converteix en el primer deixeble: “començà a proclamar-ho davant la gent i de fer-ho conèixer per tot arreu”. Nosaltres podem testimoniar la Bona Notícia si estem a prop d’aquells segregats per molts motius a la nostra societat. L’intent de l’evangelista Marc que, a la fi del seu evangeli ens envia de nou a l’inici ("Ell va davant vostre a Galilea; allà el veureu, tal com us va dir” 16,7) consisteix a portar-nos a l’identificació amb tots aquells desgraciats que, particularment a la primera part de l’Evangeli, són tocats per la gràcia de Déu i entenen aquest do, experimentant a la seva vida la glòria de la resurrecció anticipada. Els pobres així ens apropen al Cel, provem d’estar nosaltres al costat seu.
