CREIEU-HO, EL REGNE DE DÉU ÉS POSSIBLE, S’ACOSTA...!
1. Que el “Regne arriba”!? Que “un altre món és possible”!? Vols dir, vols dir? No siguem ingenus!
Estem atenallats per les totes les retallades que imposen les crisis globalitzades, que no hem provocat precisament nosaltres...! Ara se’ns hi ha sumat una pandèmia universal, que no sabem gens on ens portarà.
Frases com aquesta de Jesús, potser ens irriten: “I ara tu, Jesús, acabes d’arribar beatíficament del Jordà del Baptista, i t’omples la boca de grans paraules, de la “Gran Notícia” (=evangeli)”.
Però Jesús ¿que no veus els pagesos de Galilea patint la globalització imperialista de Roma, que cada dia retalla la seva minsa economia? ¿No veus com s’està aniquilant la petita propietat agrària de Palestina a favor del monopoli dels latifundistes...? ¿No veus que no se’n sortiran, per més que cridin? ¿I que fins i tot la gent està queixosa dels sagrats impostos del Temple de Déu a Jerusalem?
Doncs bé, el Senyor repeteix amb una convicció que li neix de molt endins, i que arriba al cor de la gent: “el Regne de Déu és possible, està arribant, creieu-ho, convertiu-vos ja al seu estil”. Ho repeteix i repeteix, a tort i a dret.
Avui nosaltres ho hem de repetir, amb Jesús. Potser tot el dia, com si fos un mantra, que de tan repetir-lo es fa carn nostra.
2. Davant la inflació de paraules i de discursos, l’evangelista no posa cap discurs en llavis de Jesús.
El Mestre predicarà amb “fets”: aquestes seran les “paraules d’autoritat” que proclama i que el poble admira (1,27).
Avui llegim la primera narració dels Fets de Jesús a l’evangeli de Marc.
La “Bona Notícia” serà el relat de la praxi de Jesús posant límit al poder marginador del regne de Satanàs. Jesús actua ja des de la “nova situació”, des del Regne, i anima qui l’escolta a fer el mateix. L’anima perquè comenci a funcionar des d’aquesta nova perspectiva. Intenta que també ell sigui, per al seu entorn, “Bona Notícia”. Intenta provocar una reacció en cadena, que ampliï cada dia el nombre dels qui es mesuren amb el Regne i no amb la petitesa dels seus egoismes.
Avui llegim que el relat de “la Gran Notícia d’un Món Nou” comença amb el cas d’un home que forma part dels “perdedors” de la societat, dels qui de fet pateixen totes les “retallades”.
Li retorna tot el que és seu: el goig de viure amb plenitud.
3. No sabem que deuria passar exactament als anys 30, en els dies del Jesús històric.
Podem imaginar qualsevol llunàtic (endimoniat, en paraules d’ells), sempre exclòs de la sinagoga, que un bon dia hi entra (potser sorollosament, a la seva manera grollera) per estar-se amb els “normals”. Els religiosos el fem fora, perquè no volem que dificulti un culte digne. Creiem que no hi ha un lloc per ell a la casa de Déu. Tanmateix Jesús no el treu, ben a l’inrevés, s’enfronta amb els seus “dimonis” (el seu inconscient?, la pròpia infravaloració? els prejudicis del poble?...).
Si la història fos aquesta no es fa difícil veure Jesús dient: “No heu entès res, aquest marginat és el preferit de Déu!”. Jesús reaccionaria valorant l’home, donant-li confiança i estima... I l’home esclavitzat pels dimonis comença a ser i a sentir-se persona... Podem imaginar-lo assegut al costat de Jesús, reconciliat amb ell mateix, reconegut pels altres com a ésser humà, com a posseïdor de drets i capaç d’escoltar la paraula de Déu a la Sinagoga.
L’esclat del Regne, del Món nou... comença en coses ben petites. Jesús amb els seus signes vol provocar una reacció en cadena. Que no ens escapem de l’embranzida que Jesús provoca.
4. El nostre avui
El deixeble, cridat a acompanyar Jesús, ha de traduir aquest “miracle” de “l’endimoniat de la Sinagoga” a la seva època, ha de cercar “signes” anàlegs, que mostrin que al Regne del Mal li ha estat posat un límit. Com Jesús, ha de trencar el fatídic “paradigma” que sembla impera i que diu: això és intocable, és impossible.
Aquestes són les “paraules d’autoritat” que les comunitats eclesials hauríem de realitzar en el nostre avui per tal de mostrar que el Regne és irrenunciable, malgrat que els aires que respirem siguin de deixar-ho córrer.
Posarem signes que un altre món és possible només si, com Jesús volia provocar, cadascú de nosaltres comença a realitzar-lo en petits (o grans signes), si provoquem reacció en cadena que involucra a més gent.
