Dimarts de la setmana que acabem de passar hem llegit un preciós fragment de la carta als Hebreus en el que es parla de l’esperança cristiana (He 6,10-20). Un fragment que sovint no tenim present.
En ell apareix una imatge ben curiosa per explicar què és l’esperança cristiana: la imatge de l’àncora, que de fet és un dels signes iconogràfics dels cristians a les catacombes.
El text diu així:
“Aquesta esperança és per nosaltres com una àncora segura i ferma, que penetra el cortinatge que tanca el lloc sant, allà on Jesús, gran sacerdot per sempre segons l'orde de Melquisedec, ha penetrat ja per obrir-nos a nosaltres el camí.”
Aquesta imatge del vaixell sotmès als vents que el volen arrossegar, però que es manté ferm gràcies a l’àncora fixada al terra, ens pot ajudar què és l’esperança cristiana:
és aquesta àncora que ens manté ferms quan els vents són contraris, que no deixa que ens arrosseguin cap a les roques.
Però la imatge d’Hebreus és encara més potent: aquesta àncora no està fixada a una sorra del fons marí que sempre pot deixar que l’àncora rellisqui…
L’àncora de l’esperança és “segura i ferma”, perquè “ penetra el cortinatge que tanca el lloc sant, allà on Jesús”. És doncs un àncora que fonamenta la seva solidesa no en si mateixa, sinó en Déu mateix, en Jesús que ha entrat en l’altre costat del cortinatge, en la Roca que és Jesús per a nosaltres, una Roca ben sòlida…
En aquest temps de vents forts, de tants esdeveniments i circumstàncies que ens fan tirar enrere en ànim i en esperança… potser podem recordar i fer nostre aquesta imatge, i demanar a Jesús que sigui la Roca ferma on tenim ancorada la nostra vida…
Llorenç Puig, sj
