Primer de tot, caldria oferir amb certs detalls la vida del pescador, en aquells temps i en els nostres. És una feina apassionant (els pescadors estimen molt la seva feina, són persones enamorades del mar, de pescar); però també s’ha de ponderar la seva dificultat: treball duríssim. Hi ha dies en què treballes molt i no “pesques” res. Un respecte infinit per a la vida del mar. Té molt de misteri, perquè els peixos normalment no es veuen; la pesca és una feina on no sempre veus els fruits immediats. Una feina de col·laboració entre tots els pescadors que van a la mateixa barca, unint esforços. Feina d’agraïment a la vida, una feina en la qual has de “creure-hi”, perquè no veus els fruits fins al final. I la meravella que pots veure quan treus els peixos, quan reculls el fruit del teu treball. Per tant, dies bons i dies dolents i difícils…
Si hi ha una mica de maduresa en l’auditori de catequitzats, s’assembla bastant a la feina dels educadors (sense fer-nos la propaganda), però és real… I més en aquests temps de pandèmia… Que ho parlin els nens i nenes de la feina dels educadors: fins al final del curs no es veu el fruit del treball.
El mateix es pot dir dels metges, del món de la sanitat. O simplement dels pares de família i la seva feina educadora…
Tot axò ho diem perquè en el fons, quan Jesús diu que “us faré pescadors d’homes”, els està dient que ell mateix ha vingut a pescar-nos, a fer-nos millors, a ser pescadors de bones obres, a fer un món millor. Sap que això no es fàcil, però confia en què nosaltres el podrem ajudar. Creieu que els deixebles van entendre el que volia dir Jesús?
Per tant l’escena del dibuix no és un “menyspreu” a la feina dels pescadors de peixos (que ho podria suggerir la rotunditat amb què Jesús diu al dibuix: “deixeu-vos ara de pescar peixos…!”).
I el dibuix ens suggereix que les persones que estan mig enfonsades al mar, són les que ho passen malament. I preguntem als nens/es què vol dir que ho passen malament, en quins aspectes de la vida… La frase (no és tòpic!) que diu: “Qui no viu per a servir, no serveix per a viure”, també pot anar bé per a la temàtica. I fer-la memoritzar…? Però això ja és per “treure nota”…
La resposta dels deixebles de Jesús va ser molt maca, molt generosa. Van dir que “sí!”, que seguirien Jesús. Però és que la persona de Jesús tenia una força molt gran en la seva mirada, els seus gestos, el seu convenciment, que arrossegava tothom a fer el bé. I els deixebles s’hi van apuntar…
No descuidem l’exemple de l’Òscar Camps i el seu vaixell Open Arms, que amb la seva feina ha ajudat a viure a més de 60.000 persones que s’ofegaven al mar (va dir-ho el diari El Punt Avui, fa unes setmanes), amb motiu dels que anaven a buscar la salvació a Les Canàries. La traducció de “Open Arms” (braços oberts) és d’una plasticitat i amor heroic que està molt d’acord amb l’esperit de l’Evangeli.
