Parla la Vida, no en paraules, ni versos, no en poemes ni cants, no en xiuxiuejos, no en crits.
Parla, primer, en abraçar el ferit i donar aigua a l’assedegat, en malmetre una mica l’esquena per carregar amb els abatuts (qui, si no, els aixecarà?)
Parla la Vida, en el perdó sincer, en el respecte, en un amor de germà, d’amic, del que estima sempre a la taula disposada per saciar a l’afamat.
Si la Vida calla, el poema, el crit, el cant... ...és verb buit. Però si canten les obres, si recita el gest, si crida la vida, això és evangeli.
José María R. Olaizola sj
