Som a les portes del Nadal i sembla que tothom està una mica confós amb la manera en com hem de celebrar aquestes festes que s’acosten: Confinaments perimetrals, confinaments comarcals, risc de rebrot, index de transmissió,.... i famílies que no podran trobar-se perquè viuen en d’altres comunitats o països on difícilment hi poden anar, famílies massa nombroses, famílies amb “persones de risc” però... segueix arribant Nadal.
Nadal ens diu que Déu creu en nosaltres, que ve a nosaltres, a viure la nostra condició de vida. Que la darrera paraula no la té la injustícia, la soledat o la violència. Que la darrera paraula la té Ell i Ell és amb nosaltres.
Jesús neix a la intempèrie sense l’escalfor d’una casa en condicions. Si ens animem a seguir-lo podem començar a deixar la nostra casa en condicions i deixar-nos visitar per Aquell que dirigeix la nostra mirada cap a baix i cap endins. No hi ha res de perdut, Déu mateix s’encarna en pobresa per dir-nos que no hi ha res que no pugui ser guarit, res que no pugui ser acollit, redimit.
Alegrem-nos-en i celebrem-ho!!
Glòria Andrés
