1) Aprofitem aquest Advent!
Comencem avui el nou any litúrgic, el temps d’Advent que ens prepara pel Nadal. Si bé la nostra vivència del temps és linial, perquè anem fent-nos cada any una mica més grans, i hi ha un desenvolupament progressiu de les coses, la litúrgia, i el cicle natural dels anys ens ofereixen un component cíclic que podem aprofitar com una possibilitat pedagògica per revisar-nos i examinar-nos, per créixer més com a persones i com a cristians/es.
Podem veure aquest Advent com una oportunitat per revisar la nostra vida, per posar-la als ulls de Déu i deixar que ens parli al cor en aquest temps de veure on som i cap a on anem.
2) Vetlleu, estigueu a punt!
L’evangeli d’avui ens convida amb força a plantejar-nos, aquest temps, si potser aquest any hem viscut un cert ensopiment, si ens hem quedat com endormiscats enmig d’aquest temps de confinament, d’anul·lar tantes coses, d’ajornar altres, de viure en la im-previsió…
Jesús és clar: no dormiu, vetlleu, estigueu desperts!
Com he viscut, doncs, aquest any? He estat atent a escoltar els signes de Déu en la vida? He estat atent per escoltar el que les altres persones han pogut expressar de necessitats de cura i atenció per part meva? He estat atent a la veu del meu cor i he tingut cura d’ell?
He estat despert, aquest any?
Què puc fer per estar atent, despert, a punt, i vetllant?
3) Visiteu la vostra vinya!
La primera lectura és ben realista i preciosa, perquè ens situa en la nostra realitat concreta, i ens convida a deixar que el nostre cor cridi, com el del profeta…
En efecte, el primer que podem fer és, com el profeta, mirar la realitat del nostre món en tota la seva limitació i en el patiment que hi ha. Un món com desorientat, en múltiples crisis, on sembla que els referents trontollen, un món que no mostra la fraternitat i l’harmonia profunda que voldríem.
I davant aquesta realitat de patiment, foscor i dolor, un clam ressona fortament:
“Oh, si esquincéssiu el cel i baixéssiu”
I el salm insisteix amb una altra imatge:
“Déu de l'univers,
gireu des del cel els vostres ulls,
veniu i visiteu aquesta vinya”
Sí, l’Advent ens prepara per veure que aquest desig profund del nostre cor, que el Senyor vingui i ens ‘visiti’, s’ha fet realitat ja… el Nadal ens ho recorda… i potser aquest Advent podem aprendre a obrir els ulls a les diverses maneres, tan creatives, que té el Senyor, també avui, de fer-de ‘visitar-nos’,de fer-se proper, d’acompanyar-nos en el camí.
Potser descobrirem que Ell ja hi era, al nostre costat, però potser no hem estat atents i no l’hem deixat fer…
Tant de bo aquest Advent ens ajudi a obrir els ulls, a estar desperts, i sobre tot a disposar-nos per deixar-nos fer pel Senyor.
Bé ho diu al final de la primera lectura d’una manera preciosa:
“enmig de tot, Senyor, sou el nostre pare; nosaltres som l'argila, i vós, el terrisser; tots som obra de les vostres mans”.
Que el Senyor ens pugui moldejar com ell vol, i que puguem dir, cada cop més, que la nostra vida ‘és obra de les seves mans’.
Que així sigui.
