Comencem ja el temps d’Advent. I ho fem aquest any que ha resultat ser tan complicat en tants aspectes i tan inesperats: la pandèmia, les conseqüències dramàtiques que ha tingut en tantes persones malaltes, algunes persones estimades que ens han deixat, una situació econòmica molt difícil per a tantes persones, famílies i empreses, les tensions que anem acumulant en nosaltres, en les famílies, les angoixes i ansietats que hem viscut cadascú a la seva manera….
Podem, cadascú/na, prendre’ns un temps per veure, als ulls de Déu, com ha estat aquest any, sense por de deixar sortir totes les dificultats i patiments que hem tingut.
És des d’aquesta posició, des d’aquesta realitat, que preguem el Senyor.
…........
Aleshores, podem deixar ressonar aquestes paraules, aquest clam que sentirem diumenge vinent a les lectures:
“Déu de l'univers,
gireu des del cel els vostres ulls,
veniu i visiteu aquesta vinya
que la vostra mà havia plantat”
Sí, us convidem a deixar que surti, en aquest Advent, del nostre cor aquest clam de petició des de la situació difícil que vivim…
“veniu i visiteu aquesta vinya”...
…........
En aquest temps d’Advent que comencem us convidem a contemplar la meravella de la resposta de Déu a aquesta petició, feta en temps també difícils, com el nostre.
Podem contemplar la senzillesa de la ‘visita del Senyor a la seva vinya’, com un nadó, petit, necessitat, vulnerable, amagat en un pessebre, que va haver de fugir per salvar la vida… i que després buscaria col·laboradors per seguir el la seva sembra de les llavors del Regne.
I podem també veure si, potser, el Senyor compta amb nosaltres, ara, per ‘visitar la seva vinya’ a través de les mostres de compromís, d’amor, de proximitat, de cura i sosté que podem fer en el seu nom…
Llorenç Puig, sj
