Vingué a quedar-se, a habitar entre nosaltres.
batejar-se, peregrinar, passar gana i fins a ser temptat.
Vingué a quedar-se perquè se li acudí d’estimar-nos,
jugar-se per cada un de nosaltres.
Perquè se li acudí cobrir amb la seva ombra aquella dona,
guiant en somnis a aquell artesà.
Vingué a quedar-se, sabent que molt lloc no tenia.
que fins ens costaria trobar-li un lloc.
Entre àngels i pastors començarem a obrir els ulls.
Embolcallat en bolquers el trobaren els mags,
quan l’estrella s’aturà en aquell corral.
Convertida ara d’exclosa llar en Tenda de Trobada.
Pessebre on falta de tot, però sobra amor.
I Déu veié que era bo, i també plorà i es quedà.
Marcos Alemán, sj
