El que la Paraula de Déu ens proposa desitjar i demanar avui és el valor de Crist. El valor entès en el seu doble significat: la vàlua i la valentia de Crist. En efecte, entendre la vàlua de Crist significa percebre com pot arribar a ser-nos Ell valuós pera assolir l’alegria de l’Evangeli. Però demanar el valor de Crist és també acollir la valentia de l’Esperit Sant, que ens porta a arriscar la vida estimant Déu i els altres. El valor de Crist és allò que ens cal per poder administrar millor tot el que Déu ens confia. Tot el que tenim, les relacions personals, la natura, el que som... Demanem gestionar-ho tot amb el valor de Crist, de manera que tot en nosaltres sumi en favor de l’assoliment del Regne de Déu que ja s’albira a l’horitzó del temps.
Com a la paràbola de l’Evangeli segons Sant Mateu, cadascú rep uns possibles valors, segons la capacitat personal, amb que la naturalesa l’ha dotat. Un rep cinc milions, un altre dos, un altre un... Tot tres són cridats a ocupar-se d’uns béns, que no són seus, per actuar tal com ho faria el seu senyor, ja que ell s’absentarà. En la gestió del dia a dia, miraran d’actuar per delegació. Això és preguntant-se què faria ell en les petites i en les grans decisions, que la vida posa per davant.
Els dos primers administradors coneixen bé el voler de l’amo, i se l’han fet propi gestionant allò que no els pertany. El que han rebut ho multipliquen, i retornaran el doble a qui els va confiar l’administració. Ells actuen tal com el senyor hauria fet, i són felicitats per això.
En canvi el tercer administrador, no coneix suficientment la vàlua i la valentia del seu senyor que hauria arriscat els possibles fins a fer-los reals. Aquest tercer s’ha deixat dur per la mandra i la covardia, i ho justifica dient que el seu senyor és un home ambiciós disposat a collir on no ha sembrat, a aplegar on no ha escampat. Per això, triarà aturar la vida enterrant la moneda en un amagatall, no fos cas que la perdés. Aquest tercer no arrisca la vida per la por i la mandra d’interpretar inadequadament el voler del seu senyor. Podria haver-se quedat en una inversió de baix risc, posant al banc el milió i recollir-ne els interessos. Però ni això arribarà fer.
Tanmateix, tornant a nosaltres, ens podem trobar en una tessitura pitjor que la del tercer treballador de la paràbola. Pensem en el Dia del Senyor, com diu Sant Pau, quan vindrà per preguntar-nos com a Caín, on és el teu germà Abel? Comptem també que se’ns preguntarà on és la teva germana Terra? Sabrem què respondre aleshores? Cada dia que passa, la Creació que se’ns ha confiat va quedant més i més malmenada. Cada dia que passa sembla més inexorable la dinàmica, que ens porta a la destrucció dels béns confiats. Quan vingui el Dia del Senyor, ens trobarà fent alguna cosa per evitar-ho?
Si cerquem el valor de Crist, cercarem el voler de Crist. I ho farem sense esperar un futur que no ens pertany, sinó vivint la immediatesa del Dia del Senyor. El cristià és un fill de la llum i en el seu obrar no hi cap una alternança de nit i de dia. El valor i el voler de Crist no ens permet administrar tot el que se’ns ha confiat com aquell home dolent i gandul de l’Evangeli, sinó apressant-nos a generar vida des d’ara mateix.
Que en té de valor una bona esposa! deia la lectura dels Proverbis. I podríem afegir, que en té de valor també un bon marit, un bon amic, un bon germà quan posen el seu valor en la vàlua i la valentia de Crist! Com descriu a continuació la lectura dels Proverbis, la qui espera en el Senyor és la que val tots els elogis. La seva fe la porta a obrir les mans als pobres, allargar el braç als indigents, es procura la llana i el lli que en les seves mans es transformen. Fa feliç als qui l’envolten.
Avui el Senyor ens demana comptes, i a l’ofertori li presentarem tota la vida d’aquesta setmana per a que l’Esperit Sant la transformi per a tots en pa de vida i beguda de salvació. Que Déu sigui beneit per sempre.