Segur que és un avís que ens han dit moltes vegades a l’escola, a casa, quan anem pel carrer: que no badem, que no es distraguem, que aprofitem el temps. A vegades, per una distracció ens perdem alguna cosa important. També passa això en la vida dels qui volen ser seguidors i seguidores de Jesús, en la vida cristiana.
La paràbola o imatge que Jesús va posar ens ho explica molt bé: en aquells temps, en una festa de casament hi havia el costum de rebre el nuvi amb els llums encesos, quan es feia fosc, per participar de la festa. I ho feien un grup de noies maques, elegants, que portaven unes llànties de llum que s’alimentava d'un oli que ajudava a cremar i a que fes més llum. Però algunes es van distreure i no van agafar suficient oli per tot el temps d’espera. I ja us podeu imaginar què va passar quan se’ls va acabar l'oli de cremar i fer llum… Un desastre, i les que estaven preparades van poder entrar a la festa.
En el seguiment a Jesús cal estar ben proveït, ben atent, ben preparat, perquè ell arriba quan menys en ho pensem. I una de les maneres de preparar-nos és amb la pregària, amb l’atenció a la nostra consciencia, amb un cor il·lusionat, i cadascú amb la seva responsabilitat.
- Ningú no pot creure per mi, ningú no pot estimar per mi
- Ningú no pot seguir el camí de l’Evangeli per mi, l’he de fer jo
- Els altres em poden orientar, però jo l'he de caminar
- Si he de prendre una decisió important, tinc la responsabilitat de fer-ho jo
- Si vull fer la Comunió, ho hauré de pensar jo i després ser responsable en la preparació…
Diguem exemples que ens hagin passat, en què hem estat responsables. Diguem també algun cas en què no ho haguem estat.
I què significa aquella persona que obre les portes?
