Estimats amics i amigues!
Com esteu? Reiniciem ja la secció Un dibuix que parla, esperant que aquest temps d'inici de curs escolar ben estrany hagi estat, malgrat tot, prou bo.
Aquest diumenge l'evangeli ens explica com posen un parany a Jesús: tot i que fes el bé a tothom, tenia enemics que li volien mal!
Podeu treure una moneda, si en teniu? Al darrere, a vegades s'hi veuen cares de personatges famosos i poderosos. Els pobres i la gent senzilla no solen aparèixer darrere les monedes! Doncs bé, totes les famílies paguen unes quantes monedes perquè aquests poderosos puguin mantenir allò que necessitem: escoles, carreteres, hospitals... sembla una bona idea, oi? Però tant en el temps de Jesús com en aquest, els poderosos agafaven més diners del compte, i se'ls quedaven. La gent havia de pagar molts diners, i en canvi tenia pocs avantatges. Això és injust! I per això, alguns fariseus i partidaris del rei Herodes li van preguntar: és bo pagar aquests diners? Què creieu? Escoltem-nos, per veure què pensem.
Mireu ara el dibuix: veieu el poderós, quina cara fa? Aquest era un home del temps de Jesús que es deia Cèsar. Feia les coses per diners, i si no, no es movia. I a l'altra banda, qui hi ha, envoltat de cors? Déu no fa les coses per diners, ni per guanyar-hi res, sinó perquè estima gratuïtament!
El parany on volien fer caure Jesús és aquest: si deia que sí que és bo pagar diners als poderosos, estaria anant en contra d'allò que és just (perquè rebien molts diners i feien poques coses per la gent que els donaven!). Si, en canvi, deia que els diners no era bo pagar-los, estaria dient en públic que va contra els poderosos que els recullen. És una trampa!
Jesús, però, no es va deixar enxampar, i va dir-los: "torneu els diners als poderosos, i a Déu allò que és de Déu". Què creieu que és de Déu? Comenceu a anomenar coses que haguem rebut de Déu perquè són seves (la vida, els amics, la família, els animals, el descans, els objectes, les cases...). Tot el que veiem i també el que no veiem, al final tot ve de Déu! Per això, Jesús estava recordant-nos una cosa molt important: el cor, allò més important, tot el que som, no hem de donar-ho als poderosos, sinó a Déu. I si tots donem el cor a Déu, ja no farem injustícies, farem el que és just!
Demanem-li avui a Jesús que puguem aprendre d'ell i donar el cor al veritable Senyor que ens estima.
