Déu, Tu t’has revelat,
jo vull donar-te un nom.

Tu ets el meu Déu,
el Déu dels meus pares.
El Déu d’ Abraham, el pare en la fe.
El Déu d’Isaac, fill de la promesa.
El Déu de Jacob, el teu estimat.
Tu els el Déu-vivent,
el Déu-salvador,
el Déu de la Història.
Un REI diferent.

Ets el qui Sóc, el qui Era, el qui Ve.
Ets el Déu-Pare, Germà, Amic.
I ets el Tot-altre, l’Estranger.
El que va al davant, el Futur,
el Senyor.

Però Tu ets més que tot això.
Davant teu les paraules
s’esmunyen dels llavis
-fugisseres i vanes-
son només evocació,
com tota paraula humana.
Tu no pots ser comprés en cap mot.
Tu ets Aquell que l’home
no pot anomenar.

Per dir el teu nom 
només podem callar. 

Autoria desconeguda

Etiquetes