Pujar o baixar? Què és més difícil? I potser espontàniament la pregunta se la pot veure com a ingènua i fàcil de contestar. Pujar sembla més difícil que baixar. Però no sempre la resposta és aquesta. No sempre la pujada a una muntanya és més difícil que la baixada. Potser alguna vegada hem deixat d’acabar de fer el cim per por de la dificultat de la baixada. Si més no, jo he tingut aquesta experiència. I és que la tendència que tenim d’anar cap a avall, si no anem amb cura, prudència i habilitat, pot provocar-nos una relliscada i una molt mala, inclús fatal, caiguda, i fins i tot podem fer caure un altra persona, que ens acompanya.
Això m’ho ha suggerit el delicat fet present. “Com que ja hem superat el cim, el que se’n diu el ‘pic’, de la pandèmia, ara, la denominada ‘desescalada’, serà més fàcil i senzilla”.
I prou que ens adverteixen de la responsabilitat i prudència que hem de tenir! D’alguna manera és més fàcil complir el confinament total, la norma estricta, que la flexible. Aquesta demana més atenció, més cura i més domini. Esperem que els ciutadans en siguem conscients.
D’aquí que el compliment d’unes normes estrictes de comportament humà, social i moral, ens resulti a vegades més senzill que la flexibilitat de la seva aplicació en situacions concretes de la vida, especialment quan també està en perill el bé de terceres persones.
En definitiva, les actituds de Jesús, van està orientades no, per la “rigidesa” de la llei, sinó per la “flexibilitat”, orientades al nostre bé i al bé dels altres.
Francesc Xicoy
