Aquests dies, amb motiu de la pandèmia, confesso que m’atabalen una mica les successives notícies que expressen el nombre (quantitats globals) de morts als hospitals, a les residències, als domicilis, segons les xifres oficials, segons les dels tanatoris, segons els de no sé on... o els que expressen el nombre d’hospitalitzats, els que estan a les UCIs, els que es troben en estat crític, els diagnosticats, els asimptomàtics, i també, com no? el nombre dels declarats d’alta...Tots els nombres, si no inclouen una persona propera, poden esdevenir dades fredes, simplement informatives o estadístiques, elements per portar una gestió més o menys encertada del confinament o el desconfinament...que, per altra banda, cal fer amb seriositat.
Però també cal que pensem que els nombres són sempre la suma d’unitats, de números concrets, i cada número concret respon al nom singular d’una persona. I això ens ha de moure a entrar en la valoració de la vida de cada persona humana i de cada un del seus entorns; l’entorn familiar i l’entorn social, que plora la seva mort, o pateix en la seva malaltia, o s’angoixa en la seva ambigua i oscil·lant evolució o, en els donats d’alta, s’alegra en la seva recuperació.
Tant de bo, el rerefons dels nombres, dels números i dels noms de la pandèmia mogui i augmenti la nostra sensibilitat i solidaritat humana, com la que va commoure Jesús, tant davant de les nombroses multituds abandonades i famolenques, com davant de cada una de les persones en situació dolorosa o, també, joiosa amb les que es va trobar.
L’Esperit consolador i animador de Jesús Mort Ressuscitat no deixa mai de estar present en qualsevol situació i, tant de bo, se’l senti!
Francesc Xicoy
