Potser pot semblar un títol paradoxal tenint el compte el temps que ens toca viure. Com podem parlar de llibertat quan estem tancades, tancats des de fa més d’un mes? Quan no podem passejar, ni veure’ns, ni res del què nosaltres voldríem i amb qui nosaltres voldríem?
El que s’esdevé a les nostres vides no ho podem modificar, l’adveniment d’aquest virus tampoc, no depèn de nosaltres i aleshores..... ens resignem? Mai! Som lliures i com a éssers lliures ho tenim tot per fer!
És en la manera com vivim el que s’esdevé en nosaltres com exercim la nostra llibertat.
Jesús, ple de Déu, actua lliurement davant el que s’esdevé. Jesús s’entrega igual que ho feu durant tota la seva vida i el Pare, per la seva manera de viure, el reconeix com a Fill. De la mateixa manera, nosaltres, lliurement, podem viure aquest temps com una condemna o com una oportunitat. Lliurement podem acollir tot el que s’esdevé, oferir-nos, entregar-nos a Déu i als altres esperant l’adveniment d’un temps nou. Visquem aquest temps com oportunitat de plenitud que s’ofereix a la nostra llibertat.
Glòria Andrés
