(Noves universals. 4 d’abril del 2120)
Aquesta setmana se celebra a tot el món i al satèl·lit “Magnus” el dia del “coronavirus”, que fa un segle va envair tota la humanitat i va representar un trasbals impressionant, tant des del punt de vista sanitari, com econòmic, polític i social. El parlament mundial i els parlaments continentals han mantingut 5 minuts de silenci i han escoltat activament breus discursos dels líders científics, socials, religiosos i culturals. En molts llocs de la terra s’han celebrat tota mena de festes pel gran canvi que va viure la humanitat a partir del “coronavirus”.
Aquella terrible pandèmia va portar una transformació només comparable a la caiguda de l’imperi romà o a les revolucions socials dels segles XIX i XX. Aquells canvis de fa un segle van constituir una gran revolució mundial, que va posar en el centre la prioritat de salvar la Mare Terra, la superació dels dits estats, un repartiment equitatiu de béns i serveis i la paulatina destrucció de totes les armes atòmiques, biològiques, etc. Els exèrcits es van anar reconvertint en milícies d’ajuda humanitària i una justícia mundial eficaç va anar substituint aquelles que anaven quedant antiquades pel nacionalisme sectari i pel poder de les minories riques.
Tots sabem que aquests canvis no van ser fàcils. I també sabem quines van ser les ajudes: l’immens treball científic, el creixement imparable de la “confrontació no violenta”, les notables aportacions de les dones en tots els àmbits, el respecte i ajuda mútua de les religions, l’aprovació dels nous drets humans i un esforç titànic en favor de la cultura i de l’art.
Celebrem, doncs, aquesta efemèride universal recordant aquelles generacions del segle XXI que tant van treballar i lluitar per rescatar la terra i la humanitat d’aquella carrera absurda que portava al desastre total. La superació del “coronavirus” va unir, va despertar la màxima solidaritat i el convenciment que o ens salvàvem tots en una nova societat mundial o el món tenia els dies comptats pel desastre definitiu.
