Estem vivint una situació excepcional. País rere país, ciutat rere ciutat, poble rere poble, persona rere persona està cridada a fer un esforç per ajudar al bé de tothom. Ens toca a totes i a tots aportar el nostre granet de sorra.
El que se’n demana és alhora fàcil i difícil. Se’ns demana estar el mínim de temps possible fora de casa. Si hem d’anar a treballar perquè és pel bé de tots, hi anem. Si hem d’anar a comprar, hi anem. Si hem de..., ho fem, però sempre que puguem, quedem-nos a casa. Aquesta és la consigna, no la de dedicar-nos a fer tot allò que no està prohibit.
I ara, anem una mica més a fons. Què hi ha dins del nostre cor? És en aquestes situacions especialment difícils quan podem percebre amb més claredat quines són les nostres actituds vitals. Us convido a mirar-nos a nosaltres mateixos i preguntar-nos: Com estic actuant? Desconfio del que em diuen i acaparo per a mi .... i els meus? Actuo amb responsabilitat? Estic pendent de les persones que requereixen alguna cura?
Què percebem dins el nostre cor? Reaccionem des de la por i l’egoisme acaparant o aprofitant per fer negoci de la necessitat de l’altre? O reaccionem des de l’amor i l’altruisme?
Fem d’aquesta crisi una oportunitat per al bé i per escampar aquests valors tan nostres, tan evangèlics i tan universals com la solidaritat, la cura per l’altre... en definitiva, l’amor proclamat per Jesús en morir en Creu per nosaltres.
Visquem aquest temps com a una oportunitat, una oportunitat per viure l’amor a gran escala.
Glòria Andrés
