Abans de començar el tema, seria bo que els nens i nenes parlessin de què vol dir “ser amics”, “tenir amics”. Com es nota que un nen o una nena té un amic/ga. És el mateix que tenir companys?
- Què fem amb els amics que ho són de debò?
- Què no li voldríem fer mai a un amic/ga?
- Te’ls has triat tu els amics, les amigues?
I, després, fem el pas previ al dibuix. Amb aquesta pregunta:
- Podem ser amics de Jesús si no el veiem, si no juguem amb ell?
- És un amic diferent?
- Com li puc parlar?
I ara expliquem l’escena (sense detalls extraordinaris a dojo), què va passar allà dalt de la muntanya del Tabor
- Hem d’assenyalar que Joan i Pere eren els més amics de Jesús
- De sobte, Jesús queda com il.luminat per la força i el misteri de Déu que se li acosta.
- I Pere, per què demana fer tres tendes?
- Què vol dir aquesta mena de llampec de llum que deuria durar uns instants? Que Jesús tenia la presència de Déu, perquè el coneixia i l’estimava.
I acabem amb la part més pràctica i intuïtiva del dibuix: aquest camí i l’hi afegim el títol :”La Quaresma és caminar amb Jesús fins al dia de Pasqua...” Ja sortiran més coses en aquest camí, que no serà gens fàcil...
