Comencem la Quaresma, un temps de pas, de preparació per al que vertebra la nostra fe: la mort i resurrecció de Jesús.
Per preparar-nos-hi, la tradició ens proposa que durant quaranta dies fem un camí de purificació, de neteja, de preparació. I com ens proposa de fer-ho? A través de tres elements: l’oració, el dejuni i l’almoina.
Potser sobre l’oració i l’almoina ho tenim més clar. Però.... I el dejuni? Cert que hi ha molta gent que sempre està de dieta, que la metgessa et diu que cuidis amb el menjar,... però és això el dejuni? Per què l’Església i totes les tradicions religioses proposen el dejuni?
Dejunem per estar més alerta (qui no ha experimentat la somnolència després d’un bon dinar!). Dejunem per desvetllar els nostres sentits, exteriors però també interiors... però potser avui no caldria només dejunar amb el menjar, potser hauríem de dejunar d’imatges i paraules. Silenciar-nos per estar més alerta, per desvetllar els nostres sentits, perquè s’obri en nosaltres un espai on Ell hi pugui entrar, per fer emergir allò que tenim sempre cobert, tapat amb el soroll de les paraules i el vertigen de les imatges.
Aquesta Quaresma aturem-nos. Dejunem d’imatges i paraules. Deixem que la Natura ens parli amb les seves imatges que ens ajuden a obrir espais de contemplació. Que el silenci no sigui un buit sinó la possibilitat de relacionar-nos d’una altra manera.
Glòria Andrés
