Cal situar els grup de nens en dues anècdotes que poden haver viscut. Però, de moment, que escoltin, que ja opinaran després.
- Primer cas: Segur que haurà passat més d’una vegada. En un partit de futbol un jugador entra molt fort contra l’altre jugador de l’equip contrari, i li fa mal de debò, el lesiona. L’àrbitre li ensenya la targeta vermella: expulsat del camp, com diu la llei, el reglament. I, quan ha acabat el partit, el jugador que ha estat sancionat rep amb sorpresa la visita del jugador per dir-li: “Em sap greu que t’hagin expulsat.” Quina sorpresa! Descobreix que a més de reglament, ha d’haver-hi amistat, amor, entre els jugadors...
- Segon cas: pot haver passat en qualsevol de les nostres cases: un nen, una nena, aquella tarda n’ha fet una de grossa; ha disgustat els pares, l’han castigat a anar al “racó de pensar”, i sense sopar se’n va a dormir. I llavors ve el més bonic: el nen o la nena rep la visita dels seus pares: et perdonem i t’estimem, més que abans...
En aquests dos casos que poden haver passat, és més important l’amor que el reglament o la llei.
Què fa l’amor quan ens perdonen? Quines sensacions bones tenim per dintre nostre? Per què és més important estimar que complir la llei, el reglament? Com seria la nostra societat si les persones diferents fóssim més amables?
Ara, mirant el dibuix: aquest cor (que simbolitza l’amor que Déu ens té a nosaltres, l’amor que practiquem amb els companys...) PER QUÈ està damunt del llibre que representa la llei, els reglaments?
Jesús no es cansava de perdonar a la gent, als seus amics que sempre anaven amb ell i que també el feien enfadar. ES UNA SORT QUE JESÚS SIGUI AIXÍ!
