D’un temps ençà ens hem anat fent conscients del fenomen de la globalització del nostre món. Els esdeveniments socials, polítics, econòmics, així com els d’ordre cultural, científic i religiós, àdhuc en els esportius, esdevinguts en un país, poden tenir la seva repercussió més o menys important a la resta del món, si més no a un grup de països. El progrés tècnic i els mitjans de comunicació ho han facilitat.
I això tant per a bé, com per a mal. I d’aquí que cal fomentar la cultura de la responsabilitat i de la corresponsabilitat. Per això, per a regular aquesta corresponsabilitat han anat apareixent, en tots els àmbits, organismes internacionals.
Els cristians, des de sempre, creiem que vivim units per l’Esperit, vivim en església; en les esglésies locals en comunió, tot esdevenint església universal.
Aquesta comunió, sabem per la fe, que va encara més enllà de la pertinença a una església. “L’Esperit del Senyor omple l’univers”, cantem sovint. L’Esperit obra la completa globalització. I és el que en el Credo manifestem que creiem en la comunió del sants.
I aquí rau la nostra responsabilitat i corresponsabilitat. Qualsevol acció nostra, per senzilla que sigui, repercuteix en bé o en mal en el món veritablement global. La millora o l’empitjorament del món global depèn de cada u de nosaltres.
Francesc Xicoy
